Una mirada arquitectònica al Centre Cívic de les Tovalloles (II)

Segona entrega del reportatge arquitectònic del Centre Cívic de les Tovalloles. L’equipament es va inaugurar l’octubre de 2014 i des de Fetasantfeliu proposem una mirada analítica a l’edifici a partir de l’opinió d'un conjunt de santfeliuencs experts en el sector.

A partir d'un qüestionari específic elaborat per l'arquitecte Albert Gifreu, els arquitectes Anna Vilaseca, Manu Garrido i Jaume Riba, l'enginyer industrial Albert Domingo i el dissenyador industrial Jordi Anguera posen nota a aspectes diversos.

Aquesta és la segona entrega del reportatge, que aquest cop se centra en circulacions i funcionament. AquÍ hi podeu llegir el primer episodi, sobre l’entorn i la memòria històrica. La setmana que ve publicarem l’últim, que tractarà la construcció, l’estructura i l’eficiència energètica.

CAPÍTOL 2: circulacions i funcionament.

Aquest cop ens situem a l'interior de l'edifici per descobrir si s'ha primat la part formal per sobre de la funcional. És un espai que permet usos diferents? És adaptable? La seva relació amb l'exterior és adequada?



Sobre la relació entre la part formal i la funcional, Manu Garrido opina que "no s'entén l'una sense l'altra. Si una està ben resolta, l'altra s'ha de nodrir i beneficiar-se'n". Jaume Riba argumenta: "Firmitas, Utilitas et Venusta; que vol dir solidesa, utilitat i bellesa". 

Jordi Anguera creu que "hi ha un bon equilibri entre la part formal i funcional", però Albert Domingo considera que "s'ha donat excessiva importància a la part formal". Anna Vilaseca, en canvi, afirma que "és més important la part funcional". Tot i això, la part formal "juga un paper important com a reclam, no servirà de res si la gent no se'l fa seu", assenyala Vilaseca.

Els espais de la planta baixa, element de debat

L’arquitecta considera que la circulació dins de l’edifici "és molt clara i la distribució dels diferents espais ho fomenta encara més". Domingo discrepa: "l'organització i funcionalitat interior no és del tot clara". L’enginyer creu que “el vestíbul d'accés és molt generós, cosa que pot fer que els espais destinats a circulació siguin desproporcionats". Segons Riba, "en algun punt l'espai per circulacions de persones és una mica insuficient".

Albert Gifreu, per altra banda, considera l'espai i distribució de la planta baixa "un dels punts forts de l'edifici". Gifreu explica com és la planta baixa "organitzada a partir de dos espais diferenciats, agrupa els serveis en un dels extrems, permetent així tenir un espai de benvinguda de dimensions generoses”.



Els entrevistats coincideixen en que els espais de la planta baixa són prou amples, i alguns els consideren excessius. “Gràcies a les seves mides i a la compartimentació amb panells mòbils, aquest espai es pot convertit en qualsevol moment en una sala d’actes o en una zona d’exposicions, reforçant així la seva adaptabilitat a les diferents activitats que el barri pugui necessitar", argumenta Gifreu.

A la planta baixa hi ha sales i despatxos amb tancaments de vidre translúcid que en opinió d'Albert Domingo "fan perdre la idea d'espai diàfan". En aquesta planta es concentren els usos més lúdics mentre que a la primera planta hi ha les activitats de caire més docent i formatiu.

L’ordre de l’espai, marcat per les seves funcions

Sobre l’ús que se li pot donar al centre cívic, Domingo aclareix que “’edifici és un equipament multifuncional”. Garrido destaca que “ho ha de ser, ja que és un edifici per la ciutat i les entitats” i afegeix que “tant de bo l’edifici acabés sent biblioteca, crec que ho necessitem més encara que el programa que té l'edifici actual”.

El centre cívic, segons Jaume Riba “ha de poder adaptar-se als usos que vagin sorgint amb el temps. Ho podrà fer. Té una diversificació d’espais prou ample”. Anna Vilaseca opina que “els espais estan ben ordenats, diferenciant clarament els usos en cada planta.”

Domingo no comparteix l’opinió: “l’organització funcional de l’edifici no és del tot ordenada. Per exemple, en planta primera, per accedir al Centre de Normalització Lingüística Roses cal passar per totes les dependències vinculades al Club d’Esplai Diversitat Lúdica.”



Punts forts i febles de la relació amb l’exterior

Riba es mostra crític amb la relació de l’edifici amb l’exterior: "no es veu la porta d'entrada, hi ha graons per accedir al nivell de la planta baixa i es troba el pavelló d'entrada de vianants al pàrquing que fa nosa". Garrido considera que la relació amb l'exterior és "gairebé nul·la".

Vilaseca comenta que “el fet de tenir la gran façana de vidre encarada a l’espai públic de davant fa que hi hagi un gran contacte cap a l’exterior”. Albert Domingo coincideix, i afegeix que l’edifici “intenta fer barri i vol ser un atractor d’activitat veïnal”.

Per altra banda, “l’espai segueix el traç de l’espai públic de la riera i està conformat per un seguit d’estances d’ús polivalents que es relacionen directament amb l’exterior gràcies a la seva transparència”, destaca Albert Gifreu. En aquest sentit, Jordi Anguera valora que l’edifici és “baix i poc invasiu”.
  




Aquesta imatge és interactiva: situant-vos sobre els punts indicats es poden observar altres imatges que mostren cada espai amb més detall. Les fotografies són d'Albert Gifreu.

Podeu consultar totes les imatges aquí

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat