Una mirada arquitectònica al Centre Cívic de les Tovalloles (III)

Tercera i última entrega del reportatge arquitectònic del Centre Cívic de les Tovalloles. L’equipament es va inaugurar l’octubre de 2014 i des de Fetasantfeliu hem volgut fer una mirada analítica a l’edifici a partir de l’opinió d'un conjunt de santfeliuencs experts en el sector.

A partir d'un qüestionari específic elaborat per l'arquitecte Albert Gifreu, els arquitectes Anna Vilaseca, Manu Garrido i Jaume Riba, l'enginyer industrial Albert Domingo i el dissenyador industrial Jordi Anguera posen nota a aspectes diversos.

Aquesta és la darrera entrega del reportatge, que aquest cop se centra en la construcció, l’estructura i l’eficiència energètica de l’edifici. Aquí hi podeu llegir el primer episodi, sobre l’entorn i la memòria històrica. Aquí hi podeu llegir el segon.

CAPÍTOL 3: Construcció, estructura i eficiència energètica

L’estructura de l’edifici és un element clau per entendre la seva relació amb l’exterior i la seva funcionalitat com a centre cívic. Albert Domingo creu que “sembla força convencional a base de pilars i forjats de llosa massissa de formigó, amb certs punts en voladís”.

Albert Gifreu defineix l’edifici com a "formalitzat principalment en maó blanc, vidre i formigó”. L’arquitecte l’entén “com una superposició de caixes de vidre i plans horitzontals de formigó, que relacionen l’espai interior amb l’exterior i proporcionen una línia d’ombra generosa.”



“L’estructura portant no es fa visible a l’interior de l’edifici, per tant no impedeix els seus usos actuals”, explica Jaume Riba. Anna Vilaseca afegeix que “és una estructura de llums prou grans com per permetre perfectament els usos als que es destina l’edifici”. Domingo opina que aquesta estructura “permet l’activitat multifuncional de l’equipament”.

El fet que l’edifici sigui més ample que alt agrada als arquitectes. Només hi ha dues plantes i la terrassa, però són molt amples i cada una ofereix molts espais: “les mides de les aules i sales per personal administratiu són adequades per les activitats a realitzar” opina Vilaseca. L'arquitecta també creu que, respecte a la primera planta, “els grans espais, com la sala-menjador i la gran sala polivalent són espais amplis que permeten la realització de diferents activitats”. La segona planta, segons Gifreu, “recula la seva façana i s’organitza a partir d’un passadís on es situen les diferents estances destinades a diverses associacions veïnals”.



Pel que fa als materials de la construcció, Jordi Anguera opina que “semblen adequats", ja que "el vidre, l’alumini i les façanes blanques ajuden a donar lluminositat”. El dissenyador industrial afegeix un matís: “només discrepo amb l’ús de la fusta al mur exterior de la paret enjardinada”. Manu Garrido opina que el vidre i el totxo blanc “són materials ben triats, neutres i que funcionen bé”. Riba destaca que “són prou resistents” i Domingo que “són adequats per a un equipament destinat a centre cívic”.

Crítics amb l'eficiència energètica

Els arquitectes enquestats es mostren més crítics amb els paràmetres d’eficiència energètica del Centre Cívic de les Tovalloles. Tot i que, com recorda Manu Garrido, “les normatives exigeixen” que se segueixin aquests paràmetres, l’edifici presenta alguns indicis que qüestionen la seva sostenibilitat.

Per Jordi Anguera, “un punt negatiu pot ser el nivell d’insolació que provoqui la gran superfície vidrada de la façana”. Hi coincideix Anna Vilaseca, que considera que “aquest fet pot ser problemàtic durant els mesos de calor”, perquè la façana “captarà massa sol”. Jaume Riba comparteix el criteri i posa un exemple: “he vist que a ple hivern a la sala on juguen al dominó hi fa calor per insolació excessiva. Què passarà a l’estiu?”.



La insolació excessiva pot provocar un excés de calor a la sala durant els mesos en els que hi entra molt sol.
Per això, segons Vilaseca, “s’hagués hagut de preveure un sistema per poder protegir-se del sol durant els mesos d’estiu, ja que a l’interior de la sala menjador i de l’entrada es pot produir l’efecte hivernacle i, com a conseqüència, una gran despesa en sistemes de refrigeració”.

A més de la façana de vidre, hi ha altres trets que destaca Albert Domingo. En primer lloc, “en façanes hi ha algun pont tèrmic, com per exemple, el del ràfec de formigó”. L’enginyer industrial també destaca el “poc ús dels materials reciclats” i el “poc ús d’energies renovables”. A més, “no hi ha reaprofitament d’aigua: no es recull ni s’utilitza l’aigua de pluja, no es tracten ni aprofiten les aigües grises, ni negres ni grogues...”. Com que “no hi ha una reducció de la demanda energètica ni es potencien els sistemes passius”, Domingo lamenta que “s’ha de recórrer a sistemes actius d’instal·lacions”.
 





Aquesta imatge és interactiva: situant-vos sobre els punts indicats es poden observar altres imatges que mostren cada espai amb més detall. Les fotografies són d'Albert Gifreu.

Podeu consultar totes les imatges aquí

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat