Postmodernitat política. Una cartografia de les eleccions 2015 / Les eleccions municipals, des de diferents angles (II)

Juan Antonio Díaz

La dissolució d'un centre; l'anorreament d'un discurs hegemònic. Les eleccions municipals deixen a Sant Feliu un paisatge polític radicalment nou coagulat en l'entrada de totes les candidatures que s'hi presentaven. La querelle entre la nova o la vella política, entre l'eix nacional o social, entre l'esquerra o la dreta van explotar aquest diumenge amb vehemència deixant un resultat que marca la fi d'un discurs aglutinador i l'emergència de l'heterogeneïtat discursiva. És l'evidència que no hi ha un relat capaç de pensar la ciutat de manera transversal, sinó que s'imposa la suma d'experiències individualitzants que conceben la ciutat en la fragmentació contingent gronxada en l'acceleració del temps polític. La conseqüència: un joc a vuit i vuit regidors nous.

ICV, victòria meritòria

ICV aconsegueix una victòria meritòria però sense excessos. Jordi San José s'imposa amb la sensació de salvar els mobles sumant 103 paperetes més que el 2011 però baixant en percentatge (del 26,85 al 23,73%) perquè la participació s'ha incrementat en 5,15 punts. Els ecosocialistes assoleixen, però, la representació més baixa de tota la seqüència electoral municipalista des de 1979. Con ja és habitual, el partit que revalida l'alcaldia reparteix de manera equilibrada els electors a tots els districtes sense afectar-li la nova redistribució, destacant el 29,1% a Les Grases i el 26,98% a Falguera. Iniciativa és primera força a cinc dels set districtes: Les Grases, Falguera, Roses Castellbell (22,57%), Más Lluí (22,51%) i Centre (22,12%); i segona i amb percentatges notables a La Salut (25,17%) i Can Calders (23,60%).

PSC, en hores baixes

El PSC va viure la nit electoral entre la il•lusió, el neguit i la decepció. Al llarg de l'escrutini va acaronar la possibilitat de matenir cinc dels sis regidors obtinguts el 2011. La part final de la nit es va tornar amarga en conèixer que el regidor 21 anava a Veïns per Sant Feliu per tres vots. Un resultat molt discret per a una força que paga el desgast general dels partits tradicionals i que obté la representació més baixa des de 1983, i perd 532 electors respecte a les municipals de 2011. Els socialistes mantenen, però, l'hegemonia a La Salut (28,31%) i a Can Calders (27,58%), i retenen amb comoditat la segona plaça a Falguera (24,64%), Roses Castellbell (19,34%) i amb més dificultat a Les Grases (14.85%). Tanmateix hi cau com a quarta força al Centre (12.48%) i a Mas Lluí, que amb el 11,99% esdevé un dels forats negres socialistes del darrer cicle electoral.

ERC, el triomfador

ERC s'erigeix en un dels partits estel•lars de la nit electoral. La política feta en el to menor de la discreció d'Oriol Bossa ha reeixit en un context general molt favorable per als republicans. Tres regidors i 2.415 vots són, de molt llarg, el millor resultat en la seqüència electoral des de 1979. Fins la nit de diumenge l'alegria més gran dels independentistes es remuntava al 2003 amb 1.636 vots i el 7,92%, i mai havien superat el sostre d'un regidor. ERC va assolir aquell any 23 diputats al Parlament de Catalunya. Bossa consolida el creixement del seu partit amb un resultat excepcional a Mas Lluí amb 394 vots (17,50%) on es converteix en segona força i dibuixa en aquest districte un perfil propi, i al Centre ampliat amb Can Bertrand suma 930 vots (18,66%) i signa una notable tercera posició en un frec a frec amb CIU. Per sota queden els 503 vots (12,97%) a Roses Castellbell) i els 59 a Les Grases (10,07%). Els republicans segueixen mostrant febleses en alguns barris i no arriben al 10% ni a Falguera (8,39%) ni a Can Calders (6,76%) ni a La Salut (5,66%).
Malgrat l'ascens espectacular d'ERC el vot nítidament sobiranista stricto sensu recula tímidament en percentatge ja que passa del 24,43% el 2011 al 22,7% el 2015.

Ciutadans, onada de canvi

Ciutadans és un altre dels triomfadors. El partit taronja de la mà de l'ex socialista Xavi Alegre irromp amb força a l'Ajuntament amb dos regidors i supera la frontera dels 2.000 vots, en concret es fa amb 2.038 paperetes i el 10,69%, no gaire lluny del resultat de les eleccions catalanes del 2012 quan va arribar al 11,21%. Ciutadans, que no havia aconseguit representació ni al 2007 ni al 2011, aprofita el context general decididament alcista per penetrar amb força en cinc districtes on es converteix en tercera força: a Mas Lluí es dispara al 15,01% i 338 vots; a Les Grases amb 81 vots i el 13,82%; a Falguera amb 400 paperetes i el 13%; a La Salut amb 224 vots i el 12,56%; i a Can Calders amb 273 sufragis i el 10,69%. Tanmateix Roses Castellbell amb el 9,41% i el Centre amb el 7,16% són els districtes amb menys pes de votants "taronges".

CIU, superat per totes bandes

CIU és una de les grans derrotades. L'aposta desacomplexadament sobiranista de Rosa Martí no ha quallat i la coalició nacionalista perd dos regidors i 941 vots, i baixa 7,29 punts respecte a les muncipals de 2011 quan va convèncer 2.855 electors. Els convergents només aguanten al Centre on són segona força i aconsegueixen el 50% de total de vots de la ciutat amb 955 sufragis i el 19,17%, i resisteix tímidament a Roses Castellbell amb 445 electors i el 11,48%. A Mas Lluí rep una patacada monumental baixant 12 punts i quedant-se en un anèmic 9,55% i en cinquena posició. A la resta de districtes els resultats són encara més dolents i especialment dolorosos a Can Calders, Falguera i La Salut on no hi passa la frontera del 4% i es relegada a vuitena força. Per fer-s'ho mirar i replantejar el discurs.

Veïns per Sant Feliu, de l'IBI a l'Ajuntament

Per primera vegada una coalició electoral de veïns arribarà al Consistori i a més ho farà amb la força que li atorguen els dos regidors aconseguits. El veterà Silvestre Gilaberte ha sabut fer-se un lloc entre els electors amb un discurs que ha quallat, i que amb 1.475 vots es converteix en sisena força superant el PP i imposant-se a CIU en quatre districtes. El partit veïnal suca una mica per tot arreu; destaca el 12,29% a Les Grases amb el suport de 72 votants; el 9,75% a Roses Castellbell amb les simpaties de 378 electors; i el 8,79% i 198 vots a Mas Lluí. A Falguera és on menys penetra el missatge de Gilaberte que recull el 5,79% dels sufragis.

PP, en caiguda lliure

Si al 2011 el PP va viure una jornada històrica aprofitant un context general que preludiava la majoria absoluta de Rajoy, ara aquest context el castiga de manera despietada. Els populars perden tres dels seus quatre regidors, 998 vots i s'hi deixen 7,25 punts. El canvi de cromos de Sergi Jiménez per Elisabet Ortega no ha servit per contenir una hemorràgia de vots que ja va aparèixer a les europees de 2014 i que es fa visible en el fet que a cap districte supera la frontera del 10%. Els conservadors es veuen abocats a una posició secundària i en clara davallada. Els millors rèdits són a La Salut amb 166 vots i un discret 9,30%, i els més dolents a Les Grases on només suma 29 vots i un pírric 4,95%.

Junts per Sant Feliu, fulminant les travesses

La candidatura que encapçala Luis Serrano va trencar els pronòstics i va aconseguir un regidor, i a més amb suficiència ja que els 1.258 vots (6,60%) van superar amb escreix el llindar del 5% indispensable per entrar a la Casa Gran. La coalició entre Equo i Pirates de Catalunta va haver de fer front a una escissió interna amb el Círculo Podemos que semblava limitar-ne les opcions. Res més lluny de la realitat. Junts entra amb decisió i fins i tot atreu la confiança de 194 electors més que Podemos a les europees de l'any passat. Can Calders amb 252 vots i el 10,03% esdevé el principal pol de votants de la coalició que supera a CIU a Falguera, Can Calders, La Salut i Les Grases; i a Les Grases i Can Calders al PP.

El crepuscle de les hegemonies

Sant Feliu, com moltes de les poblacions metropolitanes, es va llevar dilluns amb una realitat política radicalment nova. S'ha dit adéu a les grans majories i emergeix allò fragmentari i discontinu en una ciutat irrestrictament plural. Caldrà a partir d'ara desenvolupar la finezza en el diàleg i afirmar la ideologia feble i amb altura de mires. En l'horitzó immediat es dibuixa un panorama polític amb dues conteses de primer ordre: les hipotètiques eleccions catalanes del 27S en què Ciutadans, ERC i la neoesquerra plural poden jugar-se un nou repartiment del poder, i les Generals de ... ¿novembre? que faran saltar pels aires l'arquitectura política de l'Espanya contemporània.
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat