Passa la vida a la Salut

Arnau Picón

“Pasa la vida y no has notado que has vivido,
cuando pasa la vida…”

Amb l’alegria del blues i la passió del flamenc els germans Amador, els Pata Negra, cantaven al ‘tempus fugit’ durant els anys 80… 

 
La plaça en sí és un lloc de pas. La falta d’ombra desplaça tota la vida al carrer Picasso. Ha arribat l’estiu i la gent s’ha traslladat als bancs que estan just darrere dels que encerclen la plaça. La gent no fuig del sol però tampoc s’hi atura, i l’ombra es converteix en un reclam.





















El carrer Picasso, que connecta la plaça de la Salut amb la via del tren, és un dels més vius d’un barri que no descansa. Desenes de barres de pa circulen en totes direccions. S’acosta el migdia i el pa serà indispensable quan arribi l’hora de dinar.



Entre persones de diverses generacions, hi predominen jubilats. De fet, la Salut i Can Calders són els barris de la ciutat amb més índex d’envelliment. Alguns van sols, s’han fet seu algun racó d’un banc i es limiten a veure la vida passar. Altres fanfarronegen de néts. La majoria, però, van en grup i conversen sobre el que calgui.

Tres jubilats han ocupat un banc i parlen en un català d’accent tancat, impropi de l’àrea metropolitana. Se’ls acosta una dona amb una barra de pa sota el braç.

- “Bon dia!”
- “Bon dia i bona hora. ¿Qué, no tenéis casa ninguna?”
Els homes riuen i la dona segueix:
- “Qué calor hace allí abajo, eh”
- “Bueno, y aquí también”
- “Sí, no se mueve una gota de aire”

Ningú ha quedat amb ningú. Els bancs són un punt de trobada que veu el flux de coneguts del barri que s’hi atura a xerrar. Les persones es barregen igual que les seves llengües maternes.

La dona s’acomiada amb més humor: “Adéu, joves!”. Al cap d’una estona, un dels homes se’n va. Després n’arriba un altre. I se’n va un altre. Arriba un home més jove. Se’n va. Arriba un altre jubilat… No hi ha horaris fixos, ni grups tancats d’amics, ni temes de conversa concrets. El ritme és pausat, però constant. Tot el barri sembla ser una gran família.



La llum il•lumina una plaça que espera ser remodelada en els propers mesos. De moment, el recinte es conforma amb ser un ample quadrat amb colors apagats seguit d’unes escales en forma de cercles concèntrics i un parc infantil. La plaça connecta amb el to rogenc del carrer Picasso i les vistes del totxo dels blocs de pisos més propers.



Ja és, oficialment, migdia a la plaça de la Salut. El sol enfoca des de dalt i a cada minut l’ombra es cotitza més a l’alça. Les palmeres que encerclen la plaça no poden donar l’ombra que dóna el porxo que passa per un costat. Una ombra que és aprofitada pels vianants i agraïda pel pare que juga a futbol amb el seu fill.
 



El ritme pausat i constant del barri no s’atura i passa el matí. I passa la vida.

“Pasa la vida, igual que pasa la corriente
cuando el río busca el mar…”


 NOTA: Totes les fotos són de Marc Rius. En trobareu més aquí.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat