Quan apreta la calor. Memòries dels estius dels santfeliuencs al llarg del segle XX.

Jordi de Amorós 

Torres d’estiueig, classes populars posant els peus a la fresca, l’Acció Catòlica i les colònies a la muntanya, Veure el món per un forat i els viatgers del fi de segle!

Introducció

Una bonica anècdota de F. W. Taylor (pare de l’organització científica de la producció) ens ajudarà a presentar aquest reportatge. Deien que en la seva obtusa tossuderia per observar i controlar els temps de treball i producció van muntar un set cinematogràfic on, davant de càmeres i rellotges de diferents escales, (amb minuts o segons) exposava als treballadors. El seu objectiu: estandarditzar el fet productiu controlant al màxim gestos i eines, amb la “sana” intenció de produir el màxim possible en el menys temps possible abans de que l’obrer defallís.

De vegades no encertem en valorar l’important pes que el segle XIX i la Revolució Industrial han tingut en les nostres vides. Sense voler ser exhaustius podem afirmar, a tall d’exemple, que la industrialització (de les nostres vides) ha implicat una molt marcada estandardització del nostre temps productiu, però també del no – productiu! Així hem substituït el cicle natural (amb estacions, dies i nits) que modulava el model productiu agrícola per un sistema complex de torns, dies laborables, dies festius, caps de setmanes i dies de vacances que marquen la nostra vida. Així, podríem dir que les vacances són aquells dies que no treballem i que ens dediquem a reposar (carregar piles, que en diuen avui en dia!) per afrontar una nova temporada laboral.

I es aquí on trobem el quid d’aquest reportatge: fer un viatge sentimental per les diferents formes en què els santfeliuencs i les santfeliuenques han estiuejat; recordar els temps en què Sant Feliu era el destí dels burgesos industrials i les seves torres d’estiueig; els viatges per fer els banys de mar a Castelldefels o Gavà o els diumenges al riu Llobregat; les Colònies dels més joves a Cabrera d’Anoia i les aventures d’aquells que es van llençar a veure el món per un forat!

Torres d'estiueig

Sembla que està contrastat que això de l’estiueig (tal com el coneixem avui dia ) és un “invent” de la burgesia industrial; el període estival servia com a parèntesi temporal per “canviar d’aires” i sortir de l’ambient urbà i industrial que, cada dia més, es feia irrespirable. D’aquesta manera les primeres motivacions estiuenques van estar clarament marcades per un caràcter “salutífer” i es van vincular a estades en balnearis i en tractaments d’aigües.

De manera immediata o paral·lela s’instaura, però, una tradició clarament catalana: les torres d’estiueig. Els historiadors Glòria Soler i Xavier Miserachs les defineixen com la “plasmació física i material de l’estiueig burgés amb un conjunt de formes estètiques i possibilitats pràctiques adients a formes de vida concretes” (1) a la vegada que, i a un nivell més pràctic, constituïen una segona residència de les famílies industrials als suburbis (entesos aquests com les rodalies de la gran urbs barcelonina) on la família (en un sentit extens dels terme, avis – fills – nets) gaudia d’uns dies de repòs en un ambient de comoditat al mig de la natura.

Llegint el capítol dedicat a les torres d’estiueig a l’obra de Jordi Ferrer L’Abans (2) veiem que a casa nostra aquest fenomen està condicionat per la presència del ferrocarril a les nostres contrades. Les condicions ambientals i climàtiques del Sant Feliu fini secular (la presència del riu, la seva condició rural, la proximitat a la serra de Collserola) foren un atractiu per l’arribada de nous visitants que s’establiren en els espais de creixement de la vila; aquells espais situats entre les vies fèrries i els actuals Passeig Comte de Vilardaga i la Rambla Marquesa de Castellbell.

Finques com Torre del Roser (família Carreras), Torre dels Dimonis (família Sayrach) o Can Maginàs – Cal Puntaire (família Fontdesol) han estat exemples d’aquest fenomen que han perdurat, o bé físicament, o bé en l’imaginari de tots els santfeliuencs!

Els alegres estius de Carles Fargas

El nom de Carles Fargas (hereu d’un negoci més que esplendorós i actiu encara avui dia, la Xocolateria Fargas) està associat a la història de Sant Feliu gràcies a una d’aquestes torres d’estiueig: Pins d’Or. Construïda l’any 1932, era la culminació de la vinculació d’aquesta família amb Sant Feliu (estiuejants a casa nostra des de 1907). La figura d’aquest ric hereu ens mostra l’estil dissolut i la vida regalada de molts dels propietaris de d’aquestes torres.

Amant de la fotografia (3), va testimoniar amb el seu llegat (més 6500 imatges presents a l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya) una societat entregada totalment a l’oci, amant de les festes, els viatges, la pràctica de l’esport. Entreu en el seu arxiu i descobrireu imatges originals de l’alegre vida de Carles Fargas a Sant Feliu!

Els primers banys de mar (i els de riu!)

Així com avança el segle XX els modes de fer de les classes benestants es converteixen en moda per a les classes subalternes. L’aparició de centres d’esbarjo, o l’aparició de guies de viatges i/o postals i l’extensió - generalització dels banys de mar dissenyen un “paisatge idíl·lic” del perfecte estiu.
Així, no és estrany que els nostres veïns aprofitessin els seus – merescuts – dies de vacances a les fàbriques d’aixetes o tèxtils per fer un breus desplaçaments a les platges de la nostra comarca i així posar els peus en remull. Els destins preferits dels nostres veïns van ser les platges de Castelldefels i Gavà (ja molt promocionades anteriorment per la presència de transport de via fèrria i la instal·lació de centres d’estiueig).

Però, fins l’arribada de formes estables i segures de transport, les maneres d’arribar van ser moltes i molt variades. Gràcies a la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (a partir d’ara ACBLL) podem presentar-vos algunes estampes que il·lustren aquestes ‘aventures’ estiuenques. La primera data del 1946 i ens mostra a una família de santfeliuencs de camí cap a la platja de les Filipines (Gavà) .... en carro! (4) La segona ens mostra la fal·lera d’un grup de joves que al 1951 anaren a Castelldefels en bicicleta i motocicletes (5) I clar, la tercera ens mostra ja als santfeliuencs posant els peus a la fresca un dia de l’estiu de 1942 a la platja de Castelldefels! (6)

De totes formes, els santfeliuencs ja estaven acostumats a això de posar els peus a la fresca. I és que la presència del riu Llobregat a la nostra vila ha estat sempre un pol d’atracció per als nostres veïns que desitjaven trobar un moment de tranquil·litat i frescor al mig de la xafogor de l’estiu. Tal com ens recorda Ferrer a L’Abans, el riu al voltant dels anys 50, amb més cabdal i més vegetació, era el lloc idoni per a passar un diumenge d’estiu i per trobar un lloc fresc i ombrívol, dinar, fer la migdiada i una remullada. Al capvespre, l’arbreda proporcionava les condicions idònies per fer una passejada fins a la resclosa o l’Arbre Trencat, l’emplaçament perfecte per treure una estampa fotogràfica. Una bonica escena familiar dels anys 60 exemplifica aquells diumenges estival i fluvials! (7)

Colònies a Cabrera....d’Anoia!

Una de les conseqüències del resultat de la Guerra Civil Espanyola va ser el retorn de la gestió de l’educació de la joventut a mans de l’Església Catòlica després dels intents republicans per instaurar un model formatiu laic. Conscient que el ‘missatge’ perillava al llarg dels temps estivals, on els alumnes marxaven de les aules i eren en risc de caure en el “pecat”, la Delegación Diocesana de Aspirantes de Barcelona organitzà per al jovent santfeliuenc les anomenades Colònies d’Estiu (també anomenades GREST).

Resseguint les informacions aparegudes a la publicació Alba (8) veiem que des de mitjans dels anys 50’s, cada estiu, un grup d’Aspirants de Acció Catòlica es desplaçaven fins a Cabrera d’Igualada per passar una setmana de vacances on la formació cristiana del seu esperit es combinava amb la pràctica de l’esport i la convivència en contacte íntim amb una natura idíl·lica.

Una rectoria convertida en casa de colònies, les tasques ‘domèstiques’ dels aspirants, els passejos matutins i els banys a la piscina de Capellades a les nou del matí (que freda que estava l’aigua! recorda el Marc Rius), els consells del Consiliari per portar una vida recta, la pràctica de jocs col·lectius (9), el sopar i el foc de campanya son alguns dels records d’aquell jovent que possiblement estava sortint per primera vegada de Sant Feliu en un entorn no - familiar! Recuperar la memòria d’aquells joves, d’aquelles colònies, d’aquells estius hauria una tasca recomanable en un curt marge de temps!

Veure el món per un forat! Viatgers i viatges més enllà de l’apartament a la platja.

Molts de vosaltres segur que coneixeu al Marc Rius: és el fotògraf de capçalera del Fet a Sant Feliu a part d’home vinculat a moltes iniciatives culturals de Sant Feliu. Potser el que no sabeu és que, des de 1977 és el responsable d’una interessant iniciativa que s’anomena “Veure el món per un forat” i que, des de un bon començament, responia a l’observació dels nous aires que es respiraven pel que feia als estiuejos dels santfeliuencs: Catalunya i Espanya s’havien quedat curtes i la gent començava a viatjar a l’estranger.

Volem parlar d’això amb el Marc, ens trobem un matí i m’explica com va sorgir tot “el 1977 viatjarem a la Índia i això va crear molta expectació” La seva intenció va ser (i això s’ha mantingut al llarg del temps) compartir les experiències del viatge amb els amics, amb una mica de menjar, cafè i veure les diapositives “Vam demanar permís a la Junta del Centre Parroquial per fer servir una sala” La idea havia de ser prou atractiva perquè la Junta, encapçalada per la Joana Raspall, “em van proposar d’ampliar-la a les experiències d’altres aventurers” Ell va accedir, i ara només calia trobar-li un nom adient a aquesta aventura; de nou fou la Joana qui va proposar el nom de Veure el món per un forat ? (sí, amb interrogant). Amb això, es jugava amb la idea de l’objectiu de la càmera fotogràfica i el fet de la comunicació: veure el món a través de l’ull de l’altre! D’aquesta manera, es va procedir a muntar la primera de trenta dos edicions.

De totes maneres, entre el 1987 i el 1992 no es va programar l’activitat. “Costava trobar gent per fer tot un programa; hi havia molta gravació en vídeo, molt paper...va ser el moment de fer una pausa” El projecte es reprèn però amb la celebració del 50é aniversari del Centre (l’any 1992) i, així, fins avui, convocant a viatgers, aventurers i també un públic fidel que en moltes ocasions emplena a vessar la sala!

Li pregunto sobre les diferències que ell hi troba entre aquells viatges iniciàtics a finals dels 70 i les experiències del segle XXI: “La diferència és la informació disponible abans del viatge. Abans hi havia un factor decisiu que era el descobriment, allò que desconeixies i que el viatge t’aportava. En aquest sentit cada viatge era una nova experiència que, després, tu transmeties al públic”. Evidentment, la informació disponible avui dia elimina qualsevol tipus de sorpresa: “ara el viatge està més vinculat a un gaudi personal i estètic”. Per acabar li pregunto si creu que la proposta té futur: “I tant” em contesta, “entre els viatgers habituals i els joves que comencen a viatjar, tenim corda per estona”.

Acabem, però, tancant el cercle: “abans només calia, per a viatjar, una motxilla, dos bitllets d’avió i controlar la tornada condicionat pel calendari laboral”. Ai!!! Ja ho us deia jo, les vacances son els dies que no hem de treballar, quina desgràcia aquella maledicció que diu “et guanyaràs el pa amb la suor del teu front”.

Bones vacances!


NOTES

(1) G. Soler (1995) L’Estiueig a Catalunya 1900 – 1950. Edicions 62, Barcelona.
(2) J. Ferrer (2001) L'Abans de Sant Feliu de Llobregat Recull gràfic 1887-1965 Ed. Efados, Barcelona.
(3) Per seguir millor la figura de Carles Fargas apropeu-vos a la publicació del CEC i l’Editorial Prames Xocolata, ciutat i pantorrilas. Fotografies de Carles Fargas Bonell (1912-1938) o la seva col·lecció fotogràfica
(4) Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció Ciutadana d’Imatges de Sant Feliu de Llobregat. Donació: Ribas Subirana, Joaquim (1946). Signatura 50-90-7627. Fotògraf desconegut.
(5) Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció Ciutadana d’Imatges de Sant Feliu de Llobregat. Donació: Sebastià Xarau Bonet (1951). Signatura. 50-90-9349. Fotògraf desconegut.
(6) Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció Ciutadana d’Imatges de Sant Feliu de Llobregat. Donació: Glòria Farreras Galtés (1942). Signatura 50-90-8443. Fotògraf desconegut.
(7) Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Col·lecció Ciutadana d’Imatges de Sant Feliu de Llobregat. Donació: Pere Gelabert Enrich. Signatura 50-90-7529. Fotògraf: Pere Gelabert Enrich
(8) Per a l’elaboració d’aquest reportatge s’han consultat varis números de la publicació Alba – Revista Local Parroquial / Suplement mensual dels fulls parroquials entre els quals destaquem l’edició especial de la “Hoja Parroquial” dedicada a les “Colonias de Verano” de l’any 1958 o el número d’agost - setembre de 1955 (Any VIII – num. 91) entre d’altres.
(9) Jugant davant la rectoria de Cabrera d’Anoia, anys 60. Imatge cedida per Marc Rius.

AGRAÏMENTS

Aquest treball no hagués estat possible en la seva forma definitiva sense el suport i recolzament del Marc Rius i la Mari Luz Retuerta i el Josep Maria Gelabert de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Gràcies a tots tres!
  

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat