Una mirada arquitectònica al Mercat Municipal (I)


El mercat municipal va reobrir a mitjans del mes de novembre passat, després de cinc mesos d’obres per tirar endavant una remodelació a fons de l’edifici original del 1884. La reforma va donar una nova fesomia al mercat, mantenint l’estructura històrica i obrint l’edifici al carrer Falguera. Ara, des de Fetasantfeliu ens volem fixar en l'edifici des d'un punt de vista arquitectònic per analitzar-lo en profunditat.

Per això, reprenem el fil que vam engegar ara fa un any amb un reportatge sobre el Centre Cívic Les Tovalloles i ens fixem en la reforma del mercat municipal a través de la mirada analítica d'un conjunt de santfeliuencs vinculats al sector arquitectònic. A partir d'un qüestionari específic elaborat per l'arquitecte Albert Gifreu, els arquitectes Anna Vilaseca, Manu Garrido i Jaume Riba, l'enginyer industrial Albert Domingo i el dissenyador industrial Jordi Anguera, a més de Gifreu, expliquen com veuen la remodelació d’aquest edifici tenint en compte aspectes com la relació amb l’entorn, l'estructura, la funcionalitat i l’eficiència energètica.

Les seves opinions configuren un reportatge que es publicarà en tres episodis que publicarem durant tres dimarts d’abril. El primer arriba avui i se centra en l’entorn i la memòria històrica. El segon es fixarà en les circulacions i funcionament, i el darrer se centrarà en la construcció, l’estructura i l’eficiència energètica.

ENTORN I MEMÒRIA HISTÒRICA


En aquesta primera entrega els arquitectes analitzen com s'integra el nou edifici en el seu entorn, si ha mantingut la memòria històrica i social del lloc on està ubicat, si l’arquitectura del nou edifici ajudarà a revitalitzar el seu entorn comercial, si la recuperació de l’antiga estructura en millora el seu funcionament i si la ubicació és adequada.

Un mercat que no varia en un entorn canviant


A l’hora de parlar de la ubicació de l’entorn, cal tenir en compte que el mercat té més de 135 anys d’història i que des de llavors s’ha mantingut en el mateix espai, tot i que Sant Feliu ha anat creixent en diferents direccions. Albert Domingo recorda que el mercat “es va inaugurar l’any 1884 (projecte de l’arquitecte santfeliuenc Miquel Pasqual i Tintorer) i la seva volumetria ha experimentat poques variacions al llarg dels anys” i, en canvi, és l’entorn el que “ha anat evolucionant”. De tota manera, creu que “existeix certa harmonia entre el mercat i l’entorn”.

La majoria d’experts coincideixen que l’edifici ha mantingut les característiques que tenia abans de remodelar-lo, igual que la relació amb l’entorn. Aquesta continuïtat, però, no tots la valoren igual. Per Anna Vilaseca, el fet que el mercat “es mantingui molt fidel a la seva forma anterior” provoca que “quedi perfectament integrat en el seu entorn, tant pel que fa les alineacions de façana com les alçades dels edificis del voltant”.



En canvi, Manu Garrido afirma que “sembla com que la trama suburbana hagués engolit l’edifici i hagi acabat formant part d'una mançana per la qual no estava pensat”. També troba a faltar “més respiració pel seu entorn, tot i que és impossible donada la ubicació tan consolidada”. Albert Gifreu coincideix que “l’espai per remodelar el mercat estava molt delimitat ja d’entrada” i que això limitava les possibilitats de creixement.

Per Gifreu, “la principal millora de l’entorn va ser en el seu moment la peatonalització dels carrers adjacents” però, en canvi, creu “que els accessos es podrien haver plantejat d’una manera més satisfactòria”. En aquest sentit, Manu Garrido lamenta que “la relació amb el Parc Falguera és, malauradament, no tractada”.

Preservació de la memòria històrica

 

“S’ha intentat preservar al màxim la història del lloc i no s’ha volgut donar l’esquena al passat”, afirma Anna Vilaseca, que afegeix que això s’ha aconseguit mantenint l’estructura i fent-la “encara més visible”. Tots els experts coincideixen en destacar que la reforma ha mantingut la memòria històrica i social del lloc on està ubicat. I un dels elements principals que ho permet és “la preservació de la coberta original de fusta”, tal com explica Jordi Anguera. Albert Domingo també destaca la restauració de “les parts de l’edifici que tenen un valor històric” com “tota l’estructura de fusta i la geometria de les cobertes i la cúpula, amb la voluntat de recuperar la imatge original”.


Per Albert Gifreu, el manteniment de la posició històrica de l’edifici “és important” perquè “fa que els clients de “tota la vida” del mercat puguin seguir mantenint els hàbits d’anar-hi a comprar i que esdevingui una tradició”.



Un edifici més modern i agradable que pot afavorir el comerç...

Alguns dels experts pensen que la reforma permetrà revitalitzar l’entorn comercial. Per Albert Domingo, la reforma “ha permès que interiorment l’edifici tingui una imatge més actual i moderna i, per tant, pot resultar més agradable als usuaris”. En aquest sentit, Anna Vilaseca creu que la remodelació “afavorirà el comerç al mercat, i de ben segur que revitalitzarà el seu entorn comercial” perquè “si el mercat esdevé un lloc agradable, la gent s’hi acostarà més sovint, i això beneficiarà també a la resta dels comerços”. Jordi Anguera també ho veu així, tenint en compte “la modernització del mercat sumat al fet que els carrers que l’envolten son zones de vianants junt a la disminució de trànsit a J. M. Molina”.



... però amb poca visibilitat des de l’exterior

Per Jaume Riba, “el fet de posar al dia els equipaments de dins del mercat pot fer que es recuperi una mica la seva eficàcia comercial i potser també la dels petits comerços del seu voltant” però creu que “és difícil” perquè “els clients volen un lloc on puguin comprar de tot, amb un bon assortiment i a totes hores”. Considera que la logística del mercat de Sant Feliu no ho facilita: “amb vuit parades petites i un horari limitat això no s’aconsegueix” i recorda que cal tenir en compte que “a prop del mercat “hi ha uns quants supermercats de mitjana grandària i dos de força grans”.



D’altra banda, Albert Gifreu creu que la reforma beneficia més els comerços de l’entorn, “que es troben en els recorreguts principals, tant de la gent que entra al mercat com de la gent que hi passa per altres motius”. I afegeix que “per les condicions de l’edifici, crec els comerços situats a l’interior perden part d’aquesta visibilitat necessària per augmentar vendes”. També comparteix aquest punt de vista, Manu Garrido, que opina que l’edifici “és fosc i amb poca transparència i relació amb els carrers comercials”. Tot i això, també apunta que “crec que no és paper únicament del mercat aconseguir aquesta revitalització. Els locals veïns haurien d'intentar-ho també”.


De l’estructura a la distribució

La majoria coincideixen que la reforma manté l’ús i circulació originals. Manu Garrido considera que “això demostra respecte i sentit comú de l'actuació. L'estructura és majestuosa, digna i és un encert mantenir-la, però el funcionament del mercat és el mateix pràcticament que abans de la reforma”. Per Anna Vilaseca, aquesta estructura original “permet tenir un espai ampli i diàfan a l’interior, cosa que permet més flexibilitat a l’hora de plantejar la distribució de les circulacions i la disposició de les diferents botigues del mercat”.

Pel que fa a la recuperació de l’antiga estructura, Jordi Anguera apunta que “respon a criteris de preservació del patrimoni arquitectònic, encara que el seu valor en aquest cas sigui bastant relatiu”. Gifreu considera que la rehabilitació d’edificis històrics “és molt important però considera que “en aquest cas ha esdevingut un problema d’encaix entre història i funcionalitat”. Afirma que “un cop a l’interior trobem que els pilars que suporten la coberta estan situats enmig dels recorreguts principals. Si es volia mantenir l’estructura original s’hauria d’haver plantejat diferent la distribució interior”. Tot i això, admet que “per les reduïdes dimensions de l’edifici era difícil trobar una solució millor que l’executada”.



Una ubicació poc “cèntrica”

“En el moment en què el mercat va ser construït era al centre del poble, al costat de l’Ajuntament i la plaça”, explica Jordi Anguera. Però Sant Feliu ha crescut i aquest centre s’ha desplaçat. Tots els experts subratllen aquest canvi. “La ubicació del mercat no ha canviat, però Sant Feliu ha crescut, per tant el mercat de “la Plaça” ha esdevingut el del centre antic de Sant Feliu”, explica Albert Domingo.

Tot i això, a l’hora de pensar en altres ubicacions, no veuen una alternativa clara. Manu Garrido afirma que “a priori” la ubicació del mercat no li sembla adequada però alhora considera que “nodreix uns barris vius i diversos com el Falguera i Can Nadal, té el pulmó del Parc Falguera respirant a escassos metres...” Per això, defensa que “potser la ubicació sí és adequada, però no la relació amb la resta de peces del trencaclosques”.



Ho veu d’una altra manera Albert Gifreu, que considera que la ubicació fa que “el mercat només doni servei a una zona molt determinada” i entén que “ni per la seva ubicació ni per la seva dimensió el mercat té pretensió de ser un mercat de poble, sinó més aviat, un equipament d’àmbit de barri”. Precisament per això, Anna Vilaseca suggereix que de cara al futur, “podria ser interessant plantejar un nou mercat, una mica més gran, que s’ubiqués en un punt més centrat físicament parlant, i més a l’abast de la resta de barris de la ciutat”.


NOTA: Totes les fotografies són de l'Albert Gifreu.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat