Una mirada al mercat municipal (II)

Avui publiquem la segona entrega del reportatge arquitectònic sobre el mercat, centrada en les circulacions i funcionament. El mercat municipal va reobrir a mitjans del mes de novembre passat, a partir d’una remodelació a fons de l’edifici original del 1884. Ara, des de Fetasantfeliu ens volem fixar en l'edifici des d'un punt de vista arquitectònic per analitzar-lo en profunditat.

El reportatge el configuren les mirades analítica d'un conjunt de santfeliuencs vinculats al sector arquitectònic. A partir d'un qüestionari específic elaborat per l'arquitecte Albert Gifreu, els arquitectes Anna Vilaseca, Manu Garrido i Jaume Riba, l'enginyer industrial Albert Domingo i el dissenyador industrial Jordi Anguera, a més de Gifreu, expliquen com veuen la remodelació d’aquest edifici tenint en compte aspectes com la relació amb l’entorn, l'estructura, la funcionalitat i l’eficiència energètica.

El reportatge es publica en tres entregues i avui publiquem la segona. Podeu recuperar el primer, centrat en l’entorn i la memòria històrica, aquí. El 26 d’abril, la setmana que ve, sortirà publicat el tercer i últim, dedicat a la construcció, l’estructura i l’eficiència energètica.

CIRCULACIONS I FUNCIONAMENT

En aquesta segona entrega, ens fixarem sobre la part formal i funcional de l’edifici, l’organització interior, la possibilitat de créixer, la relació amb l’exterior de l’edifici i la seva permeabilitat.

La importància de forma i funció

A l’hora d’analitzar si en un edifici com el mercat municipal és més important la part formal o la part funcional, alguns dels experts consideren que les dues coses no estan renyides. Per Manu Garrido, “sona a tòpic, però entenc que la bona arquitectura és la que no fragmenta aquestes dues parts. En un mercat, la funcionalitat com la bellesa han de coexistir” i creu que el mercat aprova: “relaciona bé forma i funció”. També Jaume Riba afirma que “la forma i la funció no són, o no haurien de ser coses contradictòries. Més aviat complementàries”. Albert Domingo considera que en els equipaments, “l’èxit recau en resoldre el programa de necessitats atenent a diferents factors: estètics, funcionals, constructius, sostenibles...”

D’altres, en canvi, defensen que la funcionalitat és la peça clau. “És l’element més important, la part formal es dóna com a conseqüència”, afirma Jordi Anguera, que també afegeix que “un bon arquitecte sap com treballar les dues parts”. Per Albert Gifreu, en un mercat, “és indispensable la part funcional” i per això creu que “els recorreguts, accessos i organització han de ser molt nets i fàcilment visibles per als usuaris. La part formal és un extra que farà encara més visible i “llaminer” el propi edifici”. També Anna Vilaseca diu que “és molt important que els usuaris, tant els botiguers com els compradors, s’hi sentin còmodes” i per això considera que “en aquest cas és més important saber resoldre bé el fet de donar una bona resposta a la funcionalitat, que no pas a la part formal”.

Bona organització interior


La majoria d’experts aproven l’organització interior del mercat. “Una illa central i un passadís que l’envolta amb parades a banda i banda fa que la circulació sigui molt fàcil i lògica”, afirma Jordi Anguera. Anna Vilaseca considera que precisament les parades organitzades al perímetre i en una illa central generen “un ampli espai de circulacions, que considero que és un dels punts forts de la nova remodelació. A l’entrar es percep una sensació d’amplitud, que gràcies a la llum natural que hi entra, conviden a fer una volta per les botigues d’una manera tranquil•la i agradable.”



Una organització que Albert Domingo troba “típica de mercat”. Per Albert Gifreu, tenint en compte la dimensió de l’edifici “no hi havia gaires altres possibilitats d’organització interior” i “l’avantatge és que tots els comerços estan molt propers i s’interrelacionen entre ells”. Manu Garrido afirma que no és expert en circulacions de comerços però que “com a usuari m’hi he trobat còmode i crec que els treballadors també”.

Només Jaume Riba hi troba algunes pegues: “els pilars de fusta han quedat al mig dels passadissos i això entorpeix la circulació. A més estan revestits, en la seva part baixa, amb uns perfils de ferro cosa que fa que siguin agressius perquè sempre és millor topar amb una fusta aixamfranada que amb un element metàl·lic cantellut”.

Un edifici que no podrà fer-se més gran


Tots els experts coincideixen que l’edifici en la seva ubicació actual no pot créixer. “L’arquitectura de l’edifici és molt hermètica i compacta, cosa que ho impediria”, afirma Anna Vilaseca, que també apunta que “l’estructura respon a una forma molt quadrada i ben definida, que al mateix temps, dificultaria un creixement en vertical degut a l’antiga coberta a quatre aigües amb estructura de fusta”. Jaume Riba considera que “només podria créixer en alçada i per tant malmetent el seu aspecte i la seva funcionalitat”.



Vilaseca recorda que “l’edifici es troba perfectament encaixat dins la trama urbana, responent a l’alineació de tres carrer als quals dóna façana. Els carrers Falguera, Pou de Sant Pere i Josep Maria de Molina esdevenen els seus delimitadors, impedint-ne el creixement”. Per això, per Manu Garrido, “és impossible el creixement, però no per l'arquitectura, sinó per la ubicació” i creu que “l'arquitecte, conscient d'això, haurà pensat en la reforma sense un preveure un hipotètic creixement”. Albert Domingo tampoc creu que la necessitat de créixer no s’hagi contemplat i destaca que “l’edifici ha prioritzat mantenir l’estructura original de fusta i, per tant, seria complicat poder pensar en fer una planta pis sense haver de modificar l’estructura”.



“Crec que aquest és un dels punts claus de l’actuació”, afirma Albert Gifreu referint-se a l’estratègia. “El fet de situar el mercat en un punt tant saturat d’edificacions impossibilitarà que pugui créixer en un futur”. Tot i així, considera que potser això no suposi un problema perquè “crec que el mercat està destinat a ser d’àmbit únicament de barri. I afegeix que “per un poble de la dimensió de Sant Feliu, pot ser molt més eficient per potenciar el petit comerç crear diferents pols d’atracció comercial i no un de gran i potent”.

La façana principal transparent...


Sobre la relació amb l’exterior de l’edifici, el nou accés és la millora que rep més bones crítiques. Per Jordi Anguera, la nova façana del carrer Falguera és “un encert”, així com “una zona de vianants ample, que dóna presencia i lluminositat a l’interior i, junt amb la nova entrada, fa l’edifici permeable”. Albert Domingo també creu que “aquest nou accés juntament amb les dues parades que donen a l’exterior fan que el mercat es relacioni de forma més oberta amb el carrer Falguera” i considera que “aquesta façana ha esdevingut l’accés principal que queda ben relacionat amb la zona exterior més ample de davant del parc Falguera”.



També Jaume Riba agraeix que “la façana de l’edifici s’hagi fet transparent des del carrer Falguera” i Anna Vilaseca considera que “l’edifici ha sabut nodrir-se de l’exterior en punts tan importants com el fet de saber captar la llum natural i l’obertura de la façana en l’accés principal a la zona peatonal més ample”.

...però la resta massa opaques


Un dels punts més febles de l’edifici, segons la majoria d’experts, és l’opacitat de les façanes laterals. “En tenir unes façanes tan contundents es pot percebre que l’edifici està molt tancat en ell mateix, desvinculat de l’exterior”, afirma Anna Vilaseca. Per Manu Garrido, tot i que la relació amb l’exterior “ha millorat” continua “trobant a faltar més interaccions. És un bloc força hermètic, que s'obre cap al Falguera, negant força les relacions amb els carrers Pou de Sant Pere i Josep de Molina”.



Jaume Riba també retreu que “des dels carrers laterals, es percep com un element massís i opac, malgrat que de nit es veu la llum interior sortint per les lluernes de la coberta”. I afegeix que “la supressió de l’entrada des del carrer Molina ho empitjora”. Manu Garrido també apunta que “la porta del Pou te la trobes sobtadament, sense cap reclam i l'antiga entrada des de Molina ha desaparegut”.

D’altra banda, Garrido defensa que “la cafeteria em sembla fantàstica, comunicant carrer i mercat”.



Per Anna Vilaseca, això representa “una voluntat d’obrir-se a l’exterior mitjançant el bar, però tenint en compte que dos dels carrers als quals dóna façana són peatonals, potser s’hagués pogut potenciar més l’obertura cap a l’exterior”. Vilaseca suggereix que “alguna de les botigues podria estar també vinculada al carrer Pou de Sant Pere, per exemple, cosa que faria acostar aquells qui no tenen el costum d’entrar al mercat”. I Manu Garrido proposa idees pel local del costat del bar, buit: “sempre me l'imagino amb músics tocant dintre, o un quiosc amb còmics i diaris... però mai se'm concedeix el desig”.

 
NOTA: Totes les fotografies són de l'Albert Gifreu.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat