Una mirada arquitectònica al mercat municipal (III)

Avui publiquem la tercera i última entrega del reportatge arquitectònic sobre el mercat, centrada aquest cop en la construcció, l’estructura i l’eficiència energètica. El mercat municipal va reobrir a mitjans del mes de novembre passat, a partir d’una remodelació a fons de l’edifici original del 1884. Ara, des de Fetasantfeliu ens volem fixar en l'edifici des d'un punt de vista arquitectònic per analitzar-lo en profunditat.

El reportatge el configuren les mirades analítica d'un conjunt de santfeliuencs vinculats al sector arquitectònic. A partir d'un qüestionari específic elaborat per l'arquitecte Albert Gifreu, els arquitectes Anna Vilaseca, Manu Garrido i Jaume Riba, l'enginyer industrial Albert Domingo i el dissenyador industrial Jordi Anguera, a més de Gifreu, expliquen com veuen la remodelació d’aquest edifici tenint en compte aspectes com la relació amb l’entorn, l'estructura, la funcionalitat i l’eficiència energètica.

El reportatge s’ha publicat en tres entregues durant les últimes setmanes. Avui publiquem la tercera i última, centrat en la construcció, l’estructura i l’eficiència energètica. Podeu recuperar el primer, centrat en l’entorn i la memòria històrica, aquí, i el segon, sobre circulacions i funcionament, aquí.

Una estructura històrica que facilita els usos del mercat


La majoria d’experts coincideixen en què l’estructura de l’edifici del mercat en facilita els usos. “L’edifici és a base d’una estructura de pilars i bigues de fusta que permeten desenvolupar l’activitat pròpia d’un mercat”, explica Albert Domingo, tot i que també adverteix que “alguns dels pilars queden situats al mig dels passadissos de circulació”. Pel que fa a la distribució comercial, Jordi Anguera considera que “és correcta i el conjunt tècnic, cambres frigorífiques i maquinària, queda separat de la zona pública”. Per Manu Garrido, es “genera un espai central ampli sense interrupcions, d’alçada considerable, on les parades s’hi planten tranquil•lament”.



Diversos experts també destaquen el manteniment de l’estructura original com una de les característiques favorables de la reforma. “L’estructura existent que ha estat restaurada, permet gaudir d’un espai diàfan, on els pilars s’han sabut integrar bé amb la distribució de les botigues”, afirma Anna Vilaseca. De fet, per Albert Gifreu, haver mantingut l’estructura original “és un punt molt a favor, tant per la memòria històrica com pel seu valor artístic i arquitectònic” i defensa que “mantenir un element tant significatiu fa que el mercat segueix sent el de sempre”.



D’altra banda, Jaume Riba destaca que “les noves parades estan dins d’unes capses amb sostre, per poder ser tancades amb reixes quan convingui. Aquests sostres són tant alts que no deixen veure, en la seva globalitat, la magnífica estructura de la coberta”. Considera que “havent-hi el mateix espai, el mercat sembla més petit per aquesta falta de visió globa” i afegeix que “l’estructura d’aquest mercat, tota de fusta, inclosos els pilars i les encavallades, és, possiblement, l’única amb aquesta tècnica i d’aquesta època de Catalunya”. Finalment, Riba subratlla que precisament “l’estructura, i per tant el volum, és l’única cosa que s’ha conservat” i que és “una estructura històrica amb uns acabats interiors i una pell nous”.

Materials més pràctics que estètics


Sobre els materials que s’han fet servir en l’edifici, hi ha diversitat d’opinions. Per alguns, són els més adients, com Albert Domingo, que creu que “en aquests edificis es busquen materials durables, de baix manteniment i bon envelliment. El paviment és de terratzo i el tancament de la zona de serveis i logística és de xapa d’acer amb acabat pintat”. Vilaseca també destaca que “són materials que aguanten bé la humitat i permeten un bon manteniment: són fàcils de netejar, cosa molt important per mantenir i garantir la higiene i les condicions òptimes per al tractament i emmagatzematge d’aliments”.



Domingo també remarca que a l’interior el protagonisme és “la volumetria de la cúpula amb l’estructura de fusta tota vista”. En aquest sentit, Albert Gifreu valora que “l’interior és prou lluminós, i el fet d’haver mantingut la coberta de fusta dóna sensació de calidesa”, la qual cosa creu que genera comoditat en els usuaris i que destaca que “d’alguna manera s’ha aconseguit l’efecte contrari al produït en un gran centre comercial”. Pel que fa a l’exterior, Domingo recorda que es veu “part de l’estructura de fusta, les cobertes són de xapa i les façanes combinen acabat amb xapa i acabat amb revestiment petri”.

D’altra banda, Manu Garrido afirma que els materials no els considera desencertats, però troba a faltar “més vidre”. Pel que fa a l’aplacat de pedra, el qualifica de “correcte” tot i que “podria haver estat més agosarat, amb tons més clars, o una carta de colors relacionada amb la vegetació del parc”. Per Jordi Anguera, el tema dels materials “potser és el punt que no em sembla del tot encertat”. Considera que “la façana nova està feta amb panells metàl·lics d’un color que no s’adiu amb la fusta vista de la coberta, creant un conjunt cromàtic una mica estrany”.



Un espai difícil de climatitzar


L’últim punt que analitzen els experts és el de l’eficiència energètica. La majoria avisen que no són especialistes en el tema però que “per normativa ha de complir els paràmetres d’eficiència energètica”. “Suposo que en l’apartat de cambres frigorífiques i altres instal·lacions s’ha procurat aconseguir una bona eficiència”, afirma Jaume Riba, però afegeix que “l’edifici, en ell mateix, no crec que pugui tenir una eficiència energètica bona”. L’argumentació de Riba es basa en què “en la part de la coberta i la lluerna hi una gran proporció de vidres que sempre són uns elements de molta pèrdua de calor a l’hivern. Però a l’estiu són una gran entrada de calor i més després d’aquesta restauració que ha suprimit les persianes de llibret protectores de la insolació”.



També Albert Gifreu considera que “és un espai molt difícil de climatitzar, per l’acabat de coberta i el volum realment necessari per realitzar l’activitat comercial”. Per Gifreu, “sovint és difícil de lligar el tema formal, l’històric i l’energètic” i creu que “aquest és un dels exemples, tot i que per la seva dimensió no suposa un gran problema”.

D’altra banda, Anna Vilaseca, discrepa i considera que sí que s’han seguit els paràmetres. “Per exemple, el fet d’haver mantingut els antics finestrals, aporten una gran quantitat de llum indirecta a l’edifici, i això permet un estalvi de llum” i també defensa que “les façanes completament opaques als laterals eviten el contacte directe de la llum i l’escalfament excessiu de l’espai”.




Llum natural a través de la coberta


La majoria d’experts creuen que l’entrada de llum natural al mercat és adequada per un edifici com aquest. “Gràcies a l’acabat permeable de coberta l’aportació solar és molt gran”, explica Albert Gifreu, que també afegeix que “la llum zenital provoca un ambient molt agradable, indispensable per atraure consumidors del dia a dia”. També Jordi Anguera diu que “la coberta amb la seva doble alçada dona una molt bona entrada de llum, i això junt amb la transparència de la nova façana vidrada fa que la lluminositat a l’interior sigui molt bona”.

Coincideix també Albert Domingo, que apunta que “la reforma planteja mantenir l’estructura, la coberta a quatre aigües i la cúpula. Hi ha una bona entrada de llum natural a través de la cúpula de coberta i a través de les obertures de façana situades per damunt de les parades”.

Per Anna Vilaseva, l’aportació solar que “és adequada, ja que en un mercat s’ha d’intentar mantenir una temperatura òptima per la bona conservació dels aliments”. Per això afirma que “un impacte massa directe del sol resultaria perjudicial en un edifici destinat a aquest tipus d’ús. La llum indirecta que entra per la coberta és una bona alternativa a l’hora d’aconseguir il·luminar tot l’espai”. També Domingo troba que “l’entrada de llum solar permet minimitzar l’enllumenat artificial a les zones dels passadissos de circulació”.

En canvi, Manu Garrido que “l’entrada de llum natural a l'interior, és molt justa” però considera que “és lògic donada la geometria, la ubicació de les parades i l'escassa permeabilitat de les façanes”.
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat