5 anys del 15M a Sant Feliu

Alba Huerga / Carme Verdoy

Aquest diumenge, 15 de maig farà cinc anys del 15M. Cinc anys de la manifestació a Madrid, que va culminar amb l’acampada a la Puerta del Sol, i que va desencadenar un conjunt de protestes pacífiques a les places d’arreu reclamant “democràcia real”. L’acampada de Plaça Catalunya de Barcelona va ser un altre dels grans escenaris de tot el que va suposar el 15M i va ser allà on va sorgir la voluntat de traslladar el moviment a Sant Feliu, en concret a la Plaça de la Vila. 5 anys més tard volem recordar com es va viure el 15M a Sant Feliu, què ha suposat aquest revulsiu pels moviments socials a la ciutat i què en queda, ara, de les reivindicacions de fa 5 anys. En parlem en aquest reportatge amb tres dels activistes socials i impulsors del 15M a Sant Feliu, Mireia Belda, Isabel Bravo i Fran Silva. 



De Sol i Plaça Catalunya a la Plaça de la Vila, el 15M a Sant Feliu"


"El 15M va ser un despertar de la gent. Fins llavors estàvem adormits, passaven coses i no es movia res." Ho diu Isabel Bravo, una de les activistes que va impulsar el 15M a Sant Feliu, després de passar per les assemblees de Plaça Catalunya, a Barcelona. El moviment va esclatar el 2011, però va néixer arran de la crisi econòmica espanyola que va començar l’any 2008. Una crisi que va deixar de ser tan sols econòmica per transformar-se també en una crisi social, institucional i, fins i tot, territorial. Això, sumat a d’altres antecedents com les protestes per la reforma laboral de 2010, la Ley Sinde, protestes estudiantils pel Pla Bolonya i revoltes a altres països com Islàndia, Portugal o la Primavera Àrab, va fer que a partir d’una manifestació el 15 de maig de 2011 a Madrid sorgís el moviment 15M.

A Sant Feliu, el 15M va sortir amb la idea de traslladar el moviment a diferents places, no només a Barcelona. Gràcies a les xarxes socials, el dia 19 de maig de 2011 es va portar l’esperit del 15M a Sant Feliu, amb la concentració de diversos col•lectius. “Hi havia gent majoritàriament jove, però també persones adultes i famílies. Va ser un espai de confluència de diferents generacions i això va donar riquesa” recorda Mireia Belda. Gairebé un mes després, el 16 de juny, va començar l’Acampada a Sant Feliu, seguint els passos de tantes ciutats arreu de l'Estat.



Durant l’acampada es van celebrar assemblees, cassolades i debats. Van muntar-se tendes de campanya, es van posar pancartes i es van “redecorar” les estàtues de la Plaça de la Vila. L’acampada va durar una setmana i posteriorment es van traslladar els debats als barris. Fran Silva, impulsor d’Estafabanca, recorda “la sorpresa, la intranquil•litat i la confusió dels partits polítics tradicionals, la improvisació constant i la presa de decisions per persones fins llavors desconegudes entre elles i accions com la ocupació del CAP del Pla després del tancament de les urgències nocturnes”.



Un dels principals impulsors d’aquestes mobilitzacions va ser el moviment “Indigna’t Sant Feliu”. Era un col•lectiu que va néixer amb la voluntat de coordinar les propostes que sorgien de les assemblees. Segons Mireia Belda, l’objectiu era ben clar: “sobretot volíem donar visibilitat, tot plegat va servir per portar a Sant Feliu l’espècie de catarsi col•lectiva que va ser el 15M a l’Estat.” Durant mesos, les assamblees d'Indigna't Sant Feliu van continuar.

L’acampada va generar interès a la ciutadania i va comportar també una conscienciació política en persones que abans no havien estat implicades. Tot i que no va ser un moviment massiu – a les primeres cassolades hi van participar unes noranta persones, i el nombre es va anar reduint a mesura que passava el temps– es va generar una “certa simpatia i curiositat” segons explica Isabel Bravo. El moviment va saber captar i unir el malestar social de la ciutat. Va ser un moment d’eufòria social, tot i que Isabel Bravo pensa que “m’hagués agradat que el moviment hagués calat més a Sant Feliu, però tenint en compte que en aquell moment no es movia res, ja va ser important.”



De la plaça a l'augment dels moviments socials

Una de les conseqüències més directes va ser l’enfortiment dels moviments socials a la ciutat. La protesta pel tancament de les urgències nocturnes al CAP del Pla va ser el detonant per la creació o el ressorgiment dels moviments socials. No obstant això, n’hi ha hagut d’altres. “El context de dificultats latents de la població després de tants anys de crisi i de precarietat laboral en un context de desnonaments i rescats bancaris ha fet veure a la gent la necessitat d’organitzar-se de forma col•lectiva” explica Mireia Belda. 

L’impuls del 15M, doncs, va servir per donar força a diversos col•lectius que van sumar esforços i es van constituir en plataformes o assemblees en pro de diferents causes. A més de les reivindicaciones contra el tancament de les urgències del CAP, un altre exemple clar va ser Estafabanca, un moviment sociopolític creat el 2012, que combinava reivindicació contra l’estafa bancària amb suport als afectats; va suposar una gran fita pels afectats per les participacions preferents, sobretot gent gran. Al maig del 2013, aquesta plataforma va aturar la seva activitat a Sant Feliu. Fran Silva, un dels seus impulsors, creu, però, que “hi ha un potencial encara important de mobilització i de creació d'alternatives populars a les institucions a Sant Feliu que el 15-M va deixar entreveure i que pot enfortir-se en qualsevol moment, ja que el context social i econòmic no només no ha millorat, sinó que ha empitjorat des de llavors per a molta gent”.

 

Dos anys més tard del 15M, la situació de crisi no millorava i això es va traduïr en la perllongació de més moviments socials arran del descontentament social. N’és un exemple la Comissió Anti-Retallades–SOS Ensenyament, que arran d’una reunió van decidir crear una comissió Anti-Retallades Interescolar per unir tots els esforços en la lluita per una educació pública de qualitat.
 
“Amb el 15M vam entrar en contacte amb persones que no ens coneixíem i que avui formem part de col•lectius"


Si bé no es pot afirmar que tots els moviments socials que han sorgit siguin una conseqüència directa del 15M, sí que està clar que el 15M canalitza un malestar social generalitzat i evidencia el potencial de la força col•lectiva a l’hora de reivindicar diverses causes. 

En aquest sentit, una de les associacions que ha tingut més recorregut durant aquest temps a Sant Feliu és la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), que va néixer el 2013 a Sant Feliu i des de llavors es reuneix cada setmana i continua activa al municipi. El 2011, però, encara no es coneixia gaire a Sant Feliu. Segons Isabel Bravo “la participació de la gent a les places va fer veure que amb la solidaritat i la força del grup es podien aconseguir coses”. Fa cinc anys encara no s’havia parlat tant dels desnonaments i “hi havia gent afectada que encara no s’atrevia a explicar-ho. A la plaça se’n va parlar i el moviment de la PAH generava simpatia.”




Des del 2010, a Catalunya, el sobiranisme també ha articulat un moviment transversal de desafiament de l’status quo. A partir de les consultes ciutadanes per la independència, va néixer el moviment de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), també amb presència local a Sant Feliu, que es val de l’acció col•lectiva per reivindicar la independència de Catalunya i incidir en l’agenda política en aquest àmbit. 

Actualment, si bé alguns col•lectius han deixat d’actuar, n’hi ha molts que encara segueixen mobilitzant-se. “va ser una llavor que continua creixent. Les coses no neixen i moren sinó que simplement es transformen. És un fenomen latent”, afirma Mireia Belda. Tot i això, Belda també adverteix que “a Sant Feliu, potser perquè han governat pràcticament sempre les pseudo-esquerres, la consciència social i la forma d’organitzar-se en moviments socials mai ha estat fàcil". I això va canviar fa 5 anys: "a través del 15M vam entrar en contacte en persones que no ens coneixíem i que avui estem militant i formant part de col•lectius. Tot i això, són casos comptats els que ens vam trobar, no va ser general.” Alguns dels exemples de moviments socials actius a Sant Feliu són el Casal Popular i Sant Feliu Feminista.

El descontentament del 15M també fa el salt a la política


Com es canalitza tot el descontentament que va esclatar el 15M? Tot i que no va ser immediat, el moviment ha arribat a la política, amb l’aparició de nous partits i confluències, com Podemos, o l’augment de votants de forces com la CUP. Tot i això, el 2011 les urnes encara no van reflectir el canvi. Les eleccions més immediates després del 15M del 2011 van ser les municipals d’aquell mes de maig i les següents van ser les generals, al novembre del 2011. Just mig any després del naixement del moviment. Unes eleccions que el PP va guanyar amb majoria absoluta que ha servit per aprovar lleis polèmiques, com la de l’avortament, la llei mordassa o la llei Wert. Tot i aquesta victoria –o potser precisament per això– en els últims anys han agafat un impuls destacat nous partits i confluències, especialment a partir del 2014.



Des del Procés Constituent, que partia del manifest signat per Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, per aglutinar diferents forces d’esquerres, i que a Sant Feliu ha fet diversos actes i campanyes, fins a Podemos o fenòmens locals com Junts per Sant Feliu o Veïns per Sant Feliu. Podemos va irrompre com a fenomen amb les eleccions europees del 2014. A Sant Feliu també, on, sense fer campanya a Catalunya, va obtenir 1.074 vots, un 6,7% del total. Quatre dies després, es va crear el cercle Podemos Sant Feliu, que actualment està actiu a la ciutat. Tot i això, el municipi no compta amb regidors d’aquest partit, perquè just un mes abans de les eleccions, Podemos es va desvincular de la coalició Junts per Sant Feliu, on sumava amb Equo i Pirates. 

Sigui com sigui, el descontentament general de la ciutadania amb la classe política va calar també en les eleccions municipals del 2015, en què el ple va passar a tenir quatre partits a vuit, amb el retorn d’ERC, l’entrada de Ciutadans, Veïns per Sant Feliu i Junts per Sant Feliu, format finalment per Equo, Pirates i independents. També cal destacar la força de Veïns per Sant Feliu, una agrupació d’electors sorgida de la comissió ciutadana de l’IBI, que va aconseguir treure dos regidors al ple municipal.

Finalment, també ha anat creixent a Sant Feliu el suport a la CUP, una altra opció política que beu de la reivindicació i el descontentament amb les polítiques que s’han fet fins ara i que, a més, és independentista. Tot i que a Sant Feliu pràcticament no existeix un nucli destacat, només un nucli de suport, l’augment de vots cap a aquesta formació en les eleccions al Parlament del setembre passat va ser molt clar: va aconseguir un 9% dels vots, el triple del que havia aconseguit tres anys abans.

Quin rastre ha deixat el 15M?


Precisament cinc anys després que sorgís el moviment 15M, el 31 de març va néixer a França ‘Nuit Debout’ (nit dempeus), també, després d’una manifestació a París contra la llei del treball. Des de llavors, han sorgit acampades, la més gran a la Plaça de la República a Paris, però s’han reproduït també a d’altres ciutats franceses i europees. “De vegades intentem classificar, però el context polític i social no sempre és el mateix. França és França, Sant Feliu és Sant Feliu i l’estat espanyol és l’estat espanyol”, opina Mireia Belda. Tot i això, França no ha estat l’únic país on també s’han produït revoltes semblants. Per exemple als Estats Units el moviment ‘Ocuppy Wall Street’ (ocupem Wall Street) va néixer a finals de 2011 per protestar contra les evasions fiscals sistemàtiques de les empreses.“Hi ha punts en comú entre el 15M i, per exemple, el moviment ‘Ocuppy Wall Street’. Ambdós lluiten contra les polítiques neoliberals que ens volen imposar” considera Isabel Bravo.

I mentre a França les reivindicacions continuen al carrer, aquí les associacions i moviments socials que abans lluitaven a les places han iniciat un camí cap a les institucions? Segons Fran Silva “hi ha hagut un transvasament important d’activistes socials a nous partits polítics, recorda als anys de Transició o a França després del maig del 68”. Però per Mireia Belda, en canvi, “no és que s’hagin convertit en moviments polític, sinó que els moviments socials alimenten el tema polític: tenen capacitat de posar a l’agenda política certs temes”. Sigui com sigui, Silva apunta que el fet que l’activisme social hagi canviat el carrer per la política té aspectes positius, com que “el joc institucional no pot ser el mateix perquè hi ha nous actors amb un coneixement més directe de la vida real fora de moquetes i cotxes oficials”. Tot i que també adverteix dels aspectes negatius “la mobilització social perd participants. Hi ha el perill que desaparegui el contrapoder i ens tornem a convertir en espectadors passius.”



És possible, doncs, combinar les reivindicacions al carrer amb la política? Isabel Bravo considera que “d'alguna manera, els moviments socials necessiten altres coses, no només pots estar al carrer. Crec que hi ha d’haver les dues coses, un peu institucional i un peu al carrer”. Fran Silva aposta per “no deixar mai de tenir present que la política és una cosa molt més àmplia que les eleccions i les votacions als ajuntaments o els parlaments" i que està "en permanent transformació en qualsevol espai públic on hi hagi un conjunt de persones amb capacitat crítica i ganes d'actuar aportant de manera col•lectiva alguna cosa al bé públic.” Una idea que es va fer evident amb el 15M, el “despertar” d’un malestar latent però adormit i que ha suposat cinc anys de canvis en l’entorn polític i social.


NOTA: Totes les fotos són del Marc Rius, excepte la de l'urna, que és del Sergi Costa.


 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat