Una mirada arquitectònica a la Biblioteca Montserrat Roig

Aquest diumenge ha fet un any que la Biblioteca Montserrat Roig va reobrir les seves portes reformada i ampliada. Un any després de la posada en marxa de la Biblioteca un cop reformada, des de Fetasantfeliu ens volem fixar en l'edifici des d'un punt de vista arquitectònic per analitzar-lo en profunditat.

Per això, reprenem els reportatges arquitectònics (podeu llegir aquí el reportatge sobre la reforma del Mercat Municipal i sobre el Centre Cívic Les Tovalloles) i ens fixem en la reforma de la Biblioteca Montserrat Roig a través de la mirada analítica de cinc arquitectes santfeliuencs. A partir d'un qüestionari específic elaborat per l'arquitecte i col·laborador de Fetasantfeliu Andreu Carpi, els arquitectes Manu Garrido, Albert Gifreu, Jaume Riba, Anna Vilaseca i Helena Trias, expliquen com veuen la remodelació d’aquest edifici tenint en compte aspectes com la relació amb l’entorn, l'estructura, la funcionalitat i l’eficiència energètica.

Les seves opinions configuren aquest resportatge, coordinat per Carme Verdoy i amb fotografies de Marc Rius.

1. RELACIÓ AMB L'ENTORN

Una sola biblioteca a Sant Feliu: cèntrica i a tocar de la via

La majoria d'arquitectes coincideixen en què l'ubicació és adequada perquè està situada en punt cèntric de la ciutat. Helena Trias destaca positiviament també el fet d'estar prop “d'altres equipaments com el Complex, el Casal d’Avis, l’Estació de Renfe o la Torre del Roser”, mentre que Albert Gifreu considera que “la Biblioteca ajuda a estructurar molt bé l’entorn urbà on es situa pel que fa al parc adjacent". Gifreu també recorda que "el projecte original de Viaplana i Piñón ja va ser molt sensible a aquest tema, i va estructurar molt bé el canvi de nivell entre la part superior i inferior, fent de frontissa entre el Jardins de la Torre del Roser i la plaça, un punt complicat de resoldre". En canvi, també afegeix que l'edifici "va donar l’esquena al carrer Verge de Montserrat, creant una façana excessivament opaca i dificultant molt la interrelació entre l’edifici i l’espai públic de circulació".

Un tret característic de la ubicació de la Biblioteca és la proximitat a la via, cosa que els arquitectes valoren de maneres diferents. D'una banda, precisament Manu Garrido, "la ubicació de la Biblioteca no és la millor, sobretot per la fractura de la via del tren". De tota manera afegeix, que "tampoc és un desastre, me la crec allà on és”. Anna Vilaseca també considera que “el fet de tenir la via al costat, i haver de creuar els dos ponts depenent des d’on s’hi arribi genera un efecte de “barrera” que li juga en contra.” En canvi, Helena Trias creu que la via genera la sensació contrària: “el fet de situar-se per sobre de les vies del tren i propera al pas soterrat fa que sigui un espai de trobada entre els veins i veïnes de Sant Feliu visquin al costat que visquin de les vies del tren”.

Preguntats sobre si creuen que Sant Feliu en té prou amb una sola biblioteca, tots els arquitectes coincideixen a destacar que és poc. Tant Anna Vilaseca i Helana Trias recorden que un municipis com Sant Joan Despí en té dues. “Una única Biblioteca resulta insuficient per donar resposta a la totalitat de la ciutadania. L’edifici existent es va inaugurar l’any 1993 i la ciutat ha crescut significativament en les darreres dècades”, afirma Helena Trias. Albert Gifreu ho estén el problema més enllà de la biblioteca, afirmant que “és evident que Sant Feliu de Llobregat, per la seva extensió i població, té un gran dèficit de grans equipaments esportius, culturals i de serveis” i un d'aquest és la biblioteca que “tot i estar situada estratègicament entre diversos barris i a prop de l’estació no crec que doni servei a tota la ciutadania”.

Manu Garrido també defensa que “una sola biblioteca no és suficient" i defensa que "hi ha diverses oportunitats a la ciutat com per fer o bé dues biblioteques o bé una i diversos locals de titularitat dispersats". En aquest sentit, apunta que "em va semblar interessant l’actuació que es va fer durant la reforma al local de davant de la Torre del Roser", només com a sala infantil.

Només Jaume Riba diu que “no tinc dades estadístiques per opinar sobre la necessitat de més d’una biblioteca pública a Sant Feliu, però per la densitat de gent que he vist dins de l’edifici crec que és suficient". I afegeix que "en cas de necessitat el primer que es podria fer és ampliar l’horari i després crear un parell de sales d’estudi en altres lloc de la ciutat”.

Interior i exterior més ben relacionats

Amb la reforma de la Biblioteca i la incorporació de la planta zero (soterrani 1) a l'equipament també canvia la relació de l'edifici amb l'entorn. Anna Vilaseca explica que “sempre havia pensat que uns dels punts més fluixos de l’edifici de la biblioteca era la seva relació amb l’entorn” i que ara considera que ha millorat. Posa d'exemple el fet que “la planta baixa ha obert part de la seva façana al carrer Verge de Montserrat, cosa que fa que interior i exterior es relacionin". Per Jaume Riba, la incorporació de la planta baixa també “fa que la zona dels porxos, abans una mica tètrica, no existeixi" i destaca que s'hagin obert més finestres: això fa que les visions des de l’exterior cap endins siguin més franques i això produeix una major integració”.

Albert Gifreu ressalta l'obertura de la Biblioteca: "s’obre l’edifici a l’espai inferior i es millora la comunicació entre plantes". Afirma que li ha agradat molt “el doble espai generat amb la gran finestra de la façana en cantonada de l’entrada". Considera que "és un gest immillorable que aporta un gran valor afegit a nivell de confort a l’interior, i s’obre clarament a la plaça que hi ha davant de l’accés principal de la Biblioteca, esdevenint una paret de llum a la nit i il·luminant la plaça, deixant veure la vida a l’interior de l’edifici.”

Mirant cap al futur, Gifreu aventura que "amb l’anunciat (eternament!) soterrament de les vies, encara es podria potenciar més aquest aspecte, ja que s’eliminaria el cul de sac que actualment suposa el carrer Germans Carreras i es podria obrir definitivament la Biblioteca a la ciutat".

D'altra banda, Manu Garrido es refereix tambá a la relació de la Biblioteca amb la plaça, afirmant que "hauríem d’haver estat més valents i la plaça dura amb la Torre fer-la més comunicada, amb bancs de lectura i punts de crossbooking monumentals."

Pel que fa a la porta d'accés des de la planta baixa, Helena Trias lamenta que "l'entrada no sigui de freqüència habitual per la manca de detectors i de personal a l’accés". Trias afegeix que "situar l’espai dels infants a la cota inferior era una bona aposta perquè aquests tindiren un accés independent evitant així les interferències amb la resta de les usuàries”. També Jaume Ribas lamenta que aquest accés estigui inutilitzat, ja que "seria un bon accés a la gent que ve de la part baixa de la ciutat i va a la planta baixa". De fet, Manu Garrido considera "la part de baix continua muda envers la ciutat, ergo, oportunitat desaprofitada". De la mateixa manera, Albert Gifreu creu que "es podria haver plantejat que la planta soterrani s’hagués obert a la vorera i hagués suposat un bon punt d’accés i contacte amb l’interior de l’edifici”.

2. DISTRIBUCIÓ

Espais diversificats en un espai més diàfan

La majoria d'arquitectes consideren molt positiu que la biblioteca hagi canviat el seu concepte d’usuari, abans estava destinada a un ús gairebé exclusiu de sala d’estudi i ara és un espai amb zones més diverses. Albert Gifreu entén que el concepte de biblioteca del segle XX ha quedat desfasat. Una biblioteca ja no és un espai de silenci i concentració, sinó que cada cop més s’ha d’entendre com un espai d’interrelació, no només de persones, sinó també d’usos. Crec que aquesta nova forma de veure els equipaments culturals comunitaris ajudarà a “salvar” les biblioteques i les convertirà en espais molt més propers als ciutadans”. Gifreu també diu que “no obstant, crec que és indispensable trobar un equilibri entre usos, i que les biblioteques no perdin mai aquest punt romàntic que sempre han tingut.

Gifreu també remarca que "és important que s’hagin diversificat els diferents àmbits d’estudi i d’estar, i que ara hi hagi més espais “informals”, més racons. Jaume Riba, però, no considera que la diversificació sigui nova: “abans hi havia zones amb diverses especificacions, i ara també. El que passa és que ara hi ha més espai en conjunt i s’ha distribuït d’una altra manera" i conclou que "el fet de desplaçar les escales interiors provoca que les visions dels espais siguin diàfanes”.

Helena Trias destaca l'aposta "pel predomini d’espais de relax i lectura" i adverteix que "aquests nous usos no són incompatibles amb l’estudi, però cal garantir els espais de silenci i concentració que acullen els estudiants i que ara resulten insuficients per la manca de taules”.

Pel que fa a la diferenciació d'usos, Anna Vilaseca considera que està ben resolta, tant en planta com en secció: “en secció queda molt clar a quins usuaris està dedicada cada planta. I en planta la distribució queda ben ordenada, diferenciant bé les zones d’estudi i consulta”. Per Vilaseca, “el fet d’haver canviat l’escala fent-la de doble tram i en un sol nucli vertical, crec que ha estat un encert perquè ha facilitat la organització en planta, fent que cada una tingui la mateixa organització espacial, i resulti més intuïtiu per l’usuari”.

Albert Gifreu explica que “veient les diferents plantes del projecte de reforma s’intueix ràpidament la intenció de l’arquitecte en el projecte: les plantes superiors s’entenen com espais molt més amplis, quasi sense compartimentacions, amb molta llum". Per això, "es creen els diferents àmbits gràcies a l’alçada dels sostres i els dobles espais, no amb divisió física. En canvi en la planta soterrani, aquest gran espai es disgrega, i apareixen altres usos més “independents”. Com més llum i obertura a l’exterior, més grans són els espais. Hi ha una gran relació entre interior-exterior, crec que ben resolta”.

A més, Helena Trias destaca també que "és molt positiva la concentració en la planta d’accés de la premsa, audiovisuals i revistes juntament als espais de consulta pertinents, que abans estaven situats en diferents plantes de la Biblioteca”.

La importància de guanyar en lluminositat i transparència

La lluminositat és un dels punts forts de la reforma que destaquen els arquitectes. Albert Gifreu creu la relació interior-exterior és un dels aspectes més positius: “les biblioteques, cada cop més, han de deixar l’estigma de ser espais de reclusió i concentració, per convertir-se en espais més propers als ciutadans i obrir-se a l’exterior”. Tot i això, esmenta també un punt feble: considera que la façana de Verge de Montserrat continua sent molt opaca. 

Helena Trias assegura que “l’edifici ha guanyat en aportació de llum natural i s’ha fet més permeable ampliant les visuals dels diferents espais cap a l’exterior". També en aquesta línia, Anna Vilaseca subratlla que “les noves finestres en façana li aporten molta més llum que abans. El gran finestral i el doble espai generat que donen a la plaça de l’entrada el fa molt més permeable i transparent. El nucli d’escala i ascensor ha quedat compactat en un sol punt, cosa que ha fet que tot l’espai restant quedi molt més diàfan”. També apunta que “els colors dels materials dels acabats, amb uns tons clars, també col·laboren a la sensació de lluminositat”. I afegeix que “el doble espai generat entre les plantes 2 i 3, a la banda de la façana inclinada, aporten sensació d’amplitud i lluminositat".

També pel que fa a visibilitat, Jaume Riba destaca que “s’han suprimit les escaletes que pujaven als pisos superiors, que tapaven molt la visibilitat interna del conjunt i s’han substituït parets cegues per panells de vidre cosa que dona més lluminositat a les zones”. El fet que ara la Biblioteca sigui més transparent, per Riba, fa que "es vegi més agradable i més funcional, amb les diverses zones més entenedores". També Helena Trias descriu l'espai com “més diàfan amb el canvi de mobiliari i més confortable degut a les millores energètiques efectuades a l’edifici, sobretot la millora de les parts vidriades”.

Anna Vilaseca també destaca que “en aquest tipus d’edificis, com en d’altres edificis d’ús públic, és molt important la llum i que l’usuari pugui entendre de manera ràpida, fàcil i intuïtiva com s’estructura l’espai i així sentir-s’hi còmode. I és aquest factor el que el fa també més funcional”. Per Albert Gifreu, el fet de "mirar cap enfora ha fet que guanyi en confort. Sempre és més agradable tenir contacte amb l’exterior, tant per estudiar, com per participar en qualsevol de les activitats que es realitzen la biblioteca. I això s’hauria de fer extensible a molts altres equipaments, que segueixen tancats en si mateixos. L’arquitectura hauria de servir justament per reforçar els vincles comunitaris entre veïns". 

L'encert de la supressió d'unes escales que feien nosa

La modificació de les escales, que abans estaven al mig, és un altre dels aspectes que la gran majoria destaquen de la reforma. Per Jaume Riba, de fet, “aquesta ha estat la decisió més encertada. Suprimir les diverses escales i l’ascensor amagat, i fer un sol nucli de circulacions, entenedor, amb una escala ben dimensionada i l’ascensor com a una alternativa viable unint els quatre nivells. Ara no et perds i pots anar a la planta que toca amb seguretat”.

Per Helena Trias, el canvi "millora significativament les circulacions entre les diferents plantes de l’edifici: facilitant la mobilitat entre els diferents espais i sobretot l’afectació a les zones de concentració". També Vilaseca creu que “el fet de compactar les circulacions verticals en un sol punt, ha fet que tota la resta de l’espai quedi disponible per a les circulacions horitzontals de manera molt més organitzada i còmode per l’usuari”.

3. MATERIALITAT

L'edifici renova l'aspecte però manté l'essència

Tant Helena Trias com Jaume Riba aplaudeixen que les característiques exteriors de la Biblioteca s'hagin mantingut: per Trias l'edifici millora "l’eficiència energètica de l’equipament amb una intervenció de façana i coberta que ha mantingut els trets distintius que ja tenia i que tothom identifica amb la Biblioteca”. També Jaume Riba destaca aquesta "racionalització de la façana, sense que l’aspecte general hagi variat gaire. Des de fora es pot creure que la reforma només ha incidit en el interior. Això és bo, es manté la imatge assumida per la gent”.

Anna Vilaseca creu que hi ha hagut una voluntat de millorar-ne l’aspecte sobretot a la façana del carrer Verge de Montserrat, amb la de la planta -1 “totalment integrada a la façana”. També destaca altres gests “com les finestres verticals a mode d‘escletxa de les plantes 2 i 3, i la combinació dels materials, com són l’obra vista, el vidre, la xapa metàl·lica i els colors grisos dels revestiments monocapa, que li acaben donant una imatge moderna i acord amb les tendències més actuals”.

Més crític és Manu Garrido, que opina que “tant de bo hagués estat totalment fidel a la versió original dels arquitectes; entenc que hi havia un problema de materials”. A més, també considera que “les línies horitzontals actuals les trobo dubtoses”. 

Pel que fa als materials dels acabats interiors, Albert Gifreu creu que s'ha millorat molt, sobretot amb les superfícies vidriades, mentre que Manu Garrido qualifica els materials “són poc agosarats però adequats”. En canvi, Anna Vilaseca considera que "l'elecció ha estat encertada". En concret, "el material emprat pel paviment respecta molt l’acústica necessària en una biblioteca, evitant al màxim el soroll d’impacte. El revestiment de fusta en les parets i també la incorporació d’un fals sostre acústic amb plaques fono-absorbents contribueixen també a fer que l’interior sigui molt confortable acústicament parlant, cosa essencial tractant-se d’una biblioteca”. 

D'altra banda, pel que fa a l'acústica, Anna Vilaseca creu ha millorat molt "amb els materials de revestiment i acabat que s’han emprat en la reforma", i destaca que "s’ha parat espacial atenció en la tria dels materials a fi d’aconseguir una bona acústica en tot l’edifici". Tot i això, Helena Trias remarca que "tot i la millora de les parts vidriades de l’edifici i sobretot de la façana dels Jardins, la proximitat amb les vies del tren supera qualsevol insonorització”.

L'aposta del mobiliari

El mobiliari també és un dels canvis que ha incorporat la nova biblioteca. "Així com amb la resta d’equipament de la biblioteca, el mobiliari necessitava una modernització. Les necessitats han canviat molt des dels anys 90 fins avui”, destaca Albert Gifreu. Anna Vilaseca el veu amb bons ulls: “l’estil del mobiliari m’ha semblat actual i de línies modernes, molt ben integrat en el conjunt de materials d’acabat". Vilaseca, a més, ressalta que "els rètols de senyalística, la tipografia i els vinils contribueixen a fer de l’interior de la biblioteca tot un conjunt sòlid i ben harmonitzat”.

En canvi, per Manu Garrido el mobiliari triat és “conservador, convencional, avorrit però correcte”, mentre que Helena Trias planteja pros i contres: “l’aposta pel mobiliari baix millora les visuals i relacions entre els diferents espais de la Biblioteca, per exemple, representa un encert en l’espai d’exposició i consulta de revistes a la planta baixa”. En canvi, creu que “a la segona planta es desaprofita capacitat d’exposició i consulta de llibres entre les poques taules d’estudi i consulta que hi ha.”

Finalment, Vilaseca posa el focus en els colors: “el tret que em va cridar més l’atenció del mobiliari és que en cada planta té un color diferent: el mobiliari de descans, com els diferents tipus de butaques, bancs i pufs, destaquen pel seu color. Aquest fet ajuda a l’usuari a poder identificar la planta on es troba només mirant al seu voltant, fent que el mobiliari esdevingui un element distintiu i identificador de cada planta. D’aquesta manera la planta -1 és de color vermell, la planta baixa és de color verd, la segons de color taronja i finalment la tercera és de color blau”.

4. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Millores en eficiència energètica en un edifici amb una relació amb la il·luminació natural difícil

“L’orientació de l’edifici no ajuda a la seva eficiència energètica amb una façana predominant a l’oest", afirma Helena Trias, que considera que "la reforma millora el confort tèrmic de la totalitat de l’edifici.” Per Anna Vilaseca la façana, les fusteries interiors, les instal·lacions elèctriques i de climatització i l’enllumenat són elements nous que denoten una voluntat de contribuir a una millora pel que fa l’eficiència energètica. També afegeix que "la climatització de l’edifici s’ha realitzat per geotèrmia, i la il·luminació artificial s’ha fet mitjançant leds, a més de comptar amb regulació lumínica en les zones més properes a les obertures de façana". A més, considera que "cal tenir en compte que s’ha renovat la coberta, cosa que ha fet millorar les impermeabilitzacions i l’aïllament tèrmic, igual que ha passat totes les façanes que han estat renovades. Aquests seguit d’actuacions han aconseguit que l’edifici tingui un consum més baix d’energia, cosa que el fa més eficient.”

En aquest sentit, però, Helena Trias creu que “cal millorar en l’edificiència energètica de la il·luminació artificial sobretot en els banys i regular l’ús de l’ascensor a les necessitats de les usuàries (gent gran) per al seu correcte funcionament i consum”.

Albert Gifreu recorda que “els arquitectes Viaplana i Piñón van plantejar l’edifici d’una manera clara: evitar el sol directe de sud i aprofitar al màxim la llum indirecta de nord, per tal de minimitzar les molèsties de la llum solar directa. En aquell moment, i amb les tecnologies de les que es disposaven, potser va ser una bona manera de solucionar el tema de la llum solar, tant important en una biblioteca. Però va hipotecar tota la façana del carrer Verge de Montserrat. L’edifici dona l’esquena al sol, i es tanca al carrer. Tot i així, amb les modificacions introduïdes el guany lumínic és considerable”.

De fet, Anna Vilaseca, defensa que "en els edificis on l’activitat principal és la lectura, la il·luminació indirecta és la més adient per a l’usuari, ja que el confort visual és millor a l’hora de fixar la vista”. En el cas de la Biblioteca "té les grans obertures orientades on el sol té menys incidència directa per tal d’evitar al màxim que els rajos puguin molestar l’usuari. Les façanes on el sol hi incideix més directament durant el dia, són les que tenen un tractament més opac. Tot i així, amb la reforma, s’hi han introduït obertures en determinats punts que han sabut treure partit de la llum, com l’obertura superior que dóna llum al gran doble espai de la banda de la façana inclinada".

D'altra banda, Jaume Riba considera que quan s'entra a la Biblioteca “es percep un bon nivell d’il·luminació, en part deguda a la natural i bona part a l’artificial. Es fa difícil destriar-ho”. I Helena Trias creu que "la reforma ha millorat la qualitat de l’aportació de llum solar en l’edifici i aprofitant per incorporar i disposar mobiliari en aquests espais de contacte amb l’exterior com butaques, tauletes i altres elements”.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat