L'acollida de menors no acompanyats a Sant Feliu

Sant Feliu compta des de fa gairebé un any amb el Centre Mirabolà, on viuen menors d'edat estrangers no acompanyats (MENA). És un centre d'acollida que forma part del desplegament d’aquest tipus d’equipaments per part de la Generalitat arreu del país per donar resposta a l’increment de l’arribada de menors d'edat no acompanyats. El de Sant Feliu té capacitat per acollir una vintena de joves i té la funció de ser un servei de primera acollida i, per tant, els joves hi viuen màxim sis mesos fins que són reallotjats en un altre centre. Des del desembre de l'any passat, quan es va posar en marxa, hi han passat una cinquantena de joves.

El Centre Mirabolà depèn de la Generalitat, està gestionat per l'entitat Suara i compta amb el suport de l'Ajuntament. Ara, l'alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, ha demanat a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) que reconsideri el tipus de centre. La petició és que sigui un centre que permeti més estabilitat per als joves que hi viuen i que no sigui de primera acollida.

Per saber com funciona el centre i el procés d'acollida, a més d'aquestes últimes peticions, hem parlat de tot plegat amb la directora del Centre Mirabolà, Lucía López, i l'alcalde de Sant Feliu, Jordi San José. D'altra banda, també parlem amb l'entitat Punt de Referència, que fa anys que es dedica des de Sant Feliu a acompanyar joves quan es fan majors d'edat.

El Centre Mirabolà: un centre d'emergència per oferir un servei de primera acollida

El Centre Mirabolà es va crear d'acord amb la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), depenent del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, que és qui té la competència legal de tutoria sobre aquests adolescents. La seva directora, Lucía López, explica que el centre "sorgeix degut a l'increment d'arribada de menors que ja va començar a repuntar l'estiu del 2017. S'acullen joves d'entre 14 i 17 anys, que han fet un procés migratori i quan arriben aquí manifesten ser menors d'edat i no tenir cap adult que se'n pugui fer càrrec. A partir d'aquest moment, "la psicòloga i equip del centre fan una proposta de tutelar-los en funció de cada cas".

El centre s'ubica al costat del Parc Nadal, en l'antiga residència dels capellans dels 'Padres', que l'ha llogat a la Generalitat. Va començar a funcionar el desembre de l'any passat i la gestió la duu a terme l'entitat Suara, que compta amb un equip d'una vintena de treballadors, entre les quals hi ha 17 educadors, una treballadora social, una psicòloga i la directora del centre, repartides en torns de treball per donar atenció 24 hores tots els dies de l'any.

Com que és un centre de primera acollida la durada màxima de l'estada dels joves és de sis mesos. Després, la DGAIA determina si s'envien a un Centre Residencial d'Acció Educativa o se'ls deriva a qualsevol altre recurs del sistema de protecció a la infància. La directora del Centre Mirabolà, explica que "els joves que rebem són els que acaben d'arribar i han fet el procés migratori els últims dies". Afegeix que "cada cop que arriba un jove l'acompanyem en la construcció del seu projecte personal amb classes de castellà, la recerca de cursos de formació professional, inscripció a l'institut o a entitats del lleure... La feina de l'equip educatiu és començar a acompanyar els joves i després quan van a un centre de llarga estada continua aquesta construcció de projecte personal".

Durant aquests deu mesos, han passat pel centre una cinquantena que s'han anat derivant a d'altres centres. En el cas de Sant Feliu, de moment han estat sempre nois que provenen de la zona del Magreb, "tot i que també n'hem atès alguns de Pakistan i l'Àfrica central".

Suport de l'Ajuntament al Centre Mirabolà

El centre va obrir el desembre de l'any passat i des del primer moment l’Ajuntament ha col·laborat de manera estreta amb la Generalitat i els gestors del centre. L'alcalde, Jordi San José, ha explicat que des del principi "vam tenir una actitud de col·laboració i vam avalar la intenció de la DGAIA d'ubicar un centre a Sant Feliu". També diu que durant aquest temps "hem mantingut una actitud de col·laboració i treball conjunt", que es tradueix en "orientació i posar a la seva disposició serveis municipals, com estudis a l'Aula Sant Feliu o a l'ESO en instituts, a més de convenis amb clubs esportius". També afirma que "fem un seguiment conjunt a nivell de serveis socials, Mossos d'Esquadra i Policia Local quan hi ha temes de seguretat".

La directora del centre, Lucía López, explica que durant aquests mesos s'han sentit "molt acompanyats tant per part de l'ajuntament, com cossos de seguretat, entitats i també del veïnat". També admet que "hi ha persones que no estan del tot d'acord amb que hi hagi un centre aquí, però la resposta general de les entitats amb qui estem treballant és positiva". I defensa la importància del "treball comunitari" com un "pilar fonamental de la nostra feina, ajuda a augmentar la convivència i ens ajuda al dia a dia, que la gent pugui entendre la feina que fem per promoure la integració, perquè la nostra idea és que els joves puguin ser ciutadans de ple dret i treballar conjuntament, no només de portes cap endins."

Dins del centre, "hi ha els petits conflictes que puguin donar-s'hi en qualsevol espai on resideixen 20 joves", explica Lucía López, que afegeix que el paper dels educadors del centre és "educar i posar límits". La directora remarca que "al centre hi conviuen 20 joves que no són família, adolescents i en un moment de xoc cultural que se suma a les històries de vida que cadascú porta a la motxilla del seu procés migratori. Són joves que s'han jugat la seva vida i que han viscut imatges i situacions dures, fem el possible per acompanyar-los i alhora construir el seu projecte personal".

L'alcalde demana a la Generalitat un canvi de model del centre perquè sigui més estable

Durant els últims mesos, s'han donat alguns casos puntuals de conflictes amb menors residents al centre. Davant d'això, l'alcalde va enviar una carta la setmana passada al conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, i a la directora general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, Georgina Oliva; en què demana a la Generalitat una resposta ràpida en els casos conflictius i també un canvi de model del centre de Sant Feliu.

A més, demana una reunió urgent, on també hi siguin responsables polítics i tècnics de l'Ajuntament, per donar una resposta ràpida i efectiva als casos d'adolescents conflictius, així com valorar la reobertura de centres de justícia juvenil amb els seus corresponents professionals especialistes. L'alcalde afirma que "sabem que hi ha nanos que han estat identificats com a responsables de fets delictius i la resposta no pot ser que t'enviïn a un altre centre. D'aquests casos se n'ha d'ocupar justícia juvenil i no centre d'acollida. Perquè el fet que tornin és una distorsió pel propi centre i és un contrasentit per la resta de joves".

L'altra petició és que es faci una reconsideració del tipus de centre que ha d'haver-hi a Sant Feliu. És a dir, que el Centre Mirabolà deixi de ser d'emergència i rotació i permeti "l'estabilitat dels joves i la possibilitat real de vinculació a la ciutat", explica l'alcalde, que afegeix que "per la ubicació del centre, entenem que seria més adequat que hi hagués adolescents més joves amb possibilitat real d'adaptar-se la territori, com ara començar i acabar un curs escolar sencer. Per això demanem a la DGAIA que s'ho replantegin".

San José insisteix que "mai qüestionarem que hi hagi un centre a Sant Feliu d'atenció a menors, però pensem que la tipologia més adequada seria que donés estabilitat". De moment, no han rebut resposta, però confia que es pugui fer una reunió ràpida.

Punt de Referència: una entitat que acompanya joves majors d'edat

Una de les qüestions per resoldre, no només a Sant Feliu, és què passa quan els menors d'edat tenen divuit anys. L'alcalde, Jordi San José, explica que en una reunió al juliol "ja vam plantejar aquesta qüestió a la Generalitat, no n'hi ha prou amb posar-los la maleta a la porta quan fan divuit anys". Un tema que es vol tornar a posar sobre la taula en properes reunions.

D'altra banda i més enllà del Centre Mirabolà, per donar resposta a l'acompanyament de joves estrangers quan es fan majors d'edat, a Sant Feliu fa temps que hi ha l'entitat Punt de Referència, que acompanya joves que tenen 18 anys "amb persones adultes de referència". Ho explica el santfeliuenc Joan Oñate, membre d'aquesta entitat: "sovint són joves descompensats i des de l'associació ajudem a orientar-los durant aquest procés". Oñate remarca que "són joves que als 18 anys tenen un permís de residència temporal, però no poden treballar i això condemna a no tenir feina". Una situació que, segons Oñate, fa que "els joves es tanquin en guetos i sigui difícil integrar-los".

Des de Punt de Referència es treballen diferents recursos i un dels més destacats és "el projecte Equinocci, a mig camí entre la tutela i la independència". Es tracta d'un pis "on viuen tres o quatre joves autònoms i on hi ha un educador que hi dedica unes hores al dia fent referent per acompanyar-los, però els joves viuen sols". Oñate explica que "fa deu anys que tenim un pis a Sant Feliu per donar resposta a aquesta situació i "sempre ha funcionat molt bé".

Per Oñate, també és important que la societat també s'impliqui, "amb tasques de voluntariat lingüístic o obrint portes d'activitats esportives o per joves". Defensa la necessitat de "no estigmatitzar, apropar-nos i trencar la barrera inicial". I també apunta algunes mancances del sistema, com el fet que "no hi ha mediacions, seria interessant que hi hagués joves marroquins que poguessin fer de mediadors amb altres joves no tutelats, això estaria mot bé".

El paper de la xarxa antirumors

Precisament per evitar l'estigmatització de col·lectius, està començant a funcionar la Xarxa Antirumors a Sant Feliu. Representants de diverses entitats de la ciutat i els grups municipals es van reunir la setmana passada per tirar endavant aquest projecte que vol servir per desmentir rumors falsos vinculats amb els menors estrangers no tutelats i que creen alarma social, sobretot a les xarxes socials.

L'alcalde, Jordi San José, defensa que "és ineludible tocar moltes tecles: és tan important la comunicació, el coneixement del que passa a Mirabolà com la tecla de la xarxa antirumors. A Sant Feliu tenim els mateixos problemes que en altres llocs i s'ha de treballar".

Per tirar endavant aquest projecte, es buscaran persones que vulguin actuar com a agents antirumors, que rebran formació específica per poder trencar tòpics. La proposta es presentarà properament al ple municipal per constituir formalment aquesta xarxa.

Comentaris

Isabel Bravo St feliu de Llobregat
7.
Cuando hablamos de inmigración solo hablamos de sus consecuencias pero nunca de las causas de tal inmigración. Que Europa no expolie los recursos de África y la deje en paz, y así seguramente que no tengamos que dedicar recursos a mas policía, centros de acogida, vallas, ni CIES. Mucha gente aborrece que vengan inmigrantes, pero quieren los recursos naturales y productos manufacturados de sus países, condenándoles al hambre, la explotación, miseria y guerra. Quien no intentaría escapar de unas condiciones de vida así? .
Su miseria nos salpica!
Isabel B.
  • 5
  • 10
Cristina Sant feliu de llobregat
6.
Hola,
Mi hija estudia en el colegio Nadal y se de lo q hablo.
Estos niños se tiran el día asomados fumando y saltando de un balcón a otro {os invito a pasar a cualquier hora por allí y lo veréis} de control y estudios poco... Además no paran de gritar a los críos q están en el patio para llamar la atención. Desde las aulas se ven y mi hija me cuenta todo... Son pequeños y tienen miedo.
No me niego a que se ayude a estos niños pero con control, dando estudios y trabajo...pero como no es así esto conyeba a bandalismo como estamos viendo.
Por favor poner remedio, así no se hacen las cosas.
Cristina
  • 15
  • 1
Campanya Propagandística
5.

Doncs res, anem acostumant-nos a això: l'spam constant de notes de premsa i articles per part de l'Ajuntament, blanquejant els problemes que els veins observem a diari amb aquests "nens" (o poso entre cometes perquè el seu comportament en té poc, d'infantil...).

Mare meva la Xarxa Antirrumors, quina olor a propaganda que fot...

  • 17
  • 11
Jordi Sant Feliu de Llobregat
4.
Meter en un piso a Jovenes magrebies de esa edad es una bomba con consecuencias si o si, no hay que ser muy listo. Otra cosa es que como sociedad tengamos la obligacion moral de solidarizarnos y ayedarles, pero la evidencia no se puede negar, como parece hacer el equipo de govierno de Sant Feliu. Entiendo que tebgamos que hacer algo para ayudar, entiendo que a la gente se le inflen las narices con los chavales por su "falta de respeto" con los ciudadanos del pueblo. Lo que no entiendo es que el gobierno municipal niegue la mayor en las redes y tergiverse las estadísticas en su favor. Inadmisible
  • 19
  • 10
Jordi Sant Feliu de Llobregat
3.
Meter en un piso a Jovenes magrebies de esa edad es una bomba con consecuencias si o si, no hay que ser muy listo. Otra cosa es que como sociedad tengamos la obligacion moral de solidarizarnos y ayedarles, pero la evidencia no se puede negar, como parece hacer el equipo de govierno de Sant Feliu. Entiendo que tebgamos que hacer algo para ayudar, entiendo que a la gente se le inflen las narices con los chavales por su "falta de respeto" con los ciudadanos del pueblo. Lo que no entiendo es que el gobierno municipal niegue la mayor en las redes y tergiverse las estadísticas en su favor. Inadmisible
  • 15
  • 7

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat