INVISIBLES #8M

Amb motiu del 8 de març, des de Fetasantfeliu hem volgut parlar de dones que viuen realitats de vegades invisibles. Hem parlat amb quatre dones santfeliuenques de quatre generacions diferents que representen aquestes realitats.

La Hafsa Jebari, estudiant de 3r d'ESO a l'Institut Martí Dot que, tot i havent nascut aquí, sent com sovint hi ha qui no la considera santfeliuenca perquè els seus pares són del Marroc. La Sandra García, treballadora de la Brigada de Cultura, que s'encarrega del muntatge i desmuntatge d'escenaris i material pels actes culturals que es fan a Sant Feliu, una feina on habitualment hi ha més presència d'homes. La M. Carmen Navarro, que fa 40 anys que treballa al sector de la neteja i en fa 16 que té la seva pròpia empresa en un sector molt feminitzat i sovint poc valorat. I l'Angelina Remolà, de 86 anys, que en fa vuit que viu sola, des que es va morir el seu marit, a la casa on ha viscut pràcticament tota la vida.

Els testimonis de totes quatre serveixen per posar cara a diferents realitats invisibles, que coincidint amb un 8 de març amb mobilitzacions massives arreu hem volgut visibilitzar. Repassem algunes de les principals reivindicacions de les dones a partir dels testimonis de les quatre santfeliuenques.

Les diferències en àmbit laboral: de la bretxa salarial al sostre de vidre passant per una maternitat que encara penalitza

Segons les últimes dades disponibles, del 2016, a Catalunya la diferència entre els sous mitjans d'homes i dones se situa en un 23,4%. En xifres absolutes, això representa una mitjana salarial per les dones de 21.110 euros, 6.462 euros inferior al dels homes, segons recull l'Observatori Comaracal del Baix Llobregat a partir de les dades de l'INE (Institut Nacional d'Estadística). Per edats, on hi ha més diferència és en majors de 54 anys (-31%) i el menor diferencial és en dones de 25 a 34 anys, tot i que també existeix (-14%).

Un altre dels grans esculls per les dones en el món professional és el sostre de vidre. La majoria de càrrecs d'alts càrrecs de direcció solen ser d'homes. Segons l'INE, hi ha menys dones en llocs directius tant en empreses petites, com en mitjanes o grans. I això fa que es perpetuï l'estereotip que els homes són els caps. És el que li ha passat moltes vegades a la M. Carmen Navarro, que fa 16 anys que té la seva pròpia empresa, conjuntament amb una altra sòcia, i on actualment tenen 5 treballadores. En el seu dia a dia, s'han trobat amb situacions on s'esperaven que el cap de l'empresa fos un home.

"Normalment, ens demanen un pressupost i a les reunions ens diuen "pensàvem que vindria el cap" i nosaltres diem: és que les caps són nosaltres"

Un estudi recent de la UPF per l'Observatori Social de La Caixa, publicat la setmana passada, demostrava com les dones tenen menys oportunitats que els homes per accedir a una entrevista de feina per un mateix lloc de treball. Es tractava d'un experiment que demostrava que les dones entre 37 i 39 anys tenen una mitjana del 30% menys de probabilitats de ser convocades a una entrevista laboral que no els homes amb les mateixes característiques. La discriminació de gènere és més gran si les candidates tenen fills.

De fet, la maternitat continua penalitzant en el món laboral. Precisament per evitar aquesta situació, aquesta setmana el govern espanyol ha aprovat l'ampliació del permís de paternitat a vuit setmanes, que seran dotze l'any que ve i fins a setze, les mateixes que tenen les mares, el 2021. Tot i això, el 2018 va baixar un 4% a tot Catalunya el nombre d'homes que van demanar la prestació per paternitat, i el nombre d’homes que sol·liciten la prestació per paternitat (47.820 a Catalunya) és inferior al de dones (43.797 a Catalunya), segons dades de l'INE recollides per l'Observatori Econòmic del Baix Llobregat.

Precisament per combatre-ho, la Sandra García insisteix en la necessitat de repartir les tasques de criança entre mares i pares.

"Les tasques de cuida els fills també es poden repartir tant el pare com la mare, no entenc perquè els homes tenen més permisos, o més avantatges, no entenc com estan fetes les lleis."

L'àmbit de les cures: la gran assignatura pendent

Un altre dels factors clau per explicar la situació de les dones en el mercat de treball, són els treballs de cura. Un exemple, tal com recull l'Observatori Econòmic del Baix Llobregat és que de les excedències de cura a un familiar, el 91% eren de dones. I on encara perviuen també moltes diferències en aquest sentit és en el temps dedicat a les tasques domèstiques. Segons la Fundació d'Estudis d'Economia Amplicada, el 70% de les tasques de casa encara les fan les dones, que assumeixen 2,5 hores al dia de tasques a la llar.

Per revertir aquesta situació, la clau sol ser l'eduació. Així ho veu la Hafsa Jebari:

"Si li ensenyes a un nen des de petit que tots som iguals, creixerà pensant el mateix".

El sector de la neteja: d'invisible a la lluita de les Kellys

La feina en el sector de la neteja és una de les més necessàries i alhora de les més invisibilitzades i sovint amb condicions precàries. Un sector molt feminitzat i que des de fa alguns anys s'ha organitzat per denunciar públicament les seves condicions laborals, especialment en l'àmbit de de les cambreres de pis dels hotels, que s'han unit en l'associació de les Kellys per visibilitzar la seva lluita per la dignitat laboral en àmbits com les cures, el treball domèstic i la neteja.

La M. Carmen Navarro, que fa 40 anys que treballa en neteja, explica que de vegades "ets invisible, quan estàs netejant una porteria". A més, també comenta com amb la crisi econòmica dels últims anys, moltes empreses han aprofitat per rebentar preus, cosa que dificulta competir-hi perquè deixa clar que a la seva empresa "tenim treballadores, no esclaves".

"És penós, però continua havent-hi molt classisme en la neteja. I jo sempre dic que quan hi ha una vaga de neteja es nota!"

L'altra cara de la moneda: sectors masculinitzats

Mentre el sector de la neteja és majoritàriament de dones, n'hi ha d'altres on hi treballen sobretot homes i on les dones encara han de patir masclisme i fins i tot sorpresa per exercir les seves tasques. Un exemple és el de la Sandra Gacía, que fa gairebé deu anys que treballa la Brigada de Cultura per a l'Ajuntament de Sant Feliu, fent tasques de muntatge i desmuntatge d'escenaris i preparació logística d'actes i festes a la ciutat. La Sandra explica que és una feina física: "treballes amb materials molt pesats i has de tenir un mínim de força per poder desenvolupar la tasca". La feina li agrada però es topa sovint amb comentaris i gent que encara se sorprèn de tasques que fa habitualment.

"Els homes, sobretot els nens, encara se sorprenen quan veuen una dona conduïr un camió".

Dones grans que viuen soles

Prop de 300.000 persones de més de 65 anys viuen soles a Catalunya, de les quals 223.000 són dones i 73.400 homes, segons l'Idescat. El percentatge de les dones que viuen soles no para d'augmentar: el 1981 eren menys del 20% i ara, de mitjana, gairebé el 30% de les dones de més de 65 anys viuen soles.

L'Angelina Remolà viu sola des de fa 8 anys, quan va morir el seu marit. Viu a la mateixa casa on ha viscut pràcticament tota la vida, i parla amb entusiasme del seu marit: de les coses que feien junts, de la música que escoltaven o dels vespres, el moment del dia en què més el trobava a faltar. Tot i això, cada dia prepara el dinar pels seus néts i té una vida activa, assegura que no se sent sola.

"Sola no me'n sento, perquè m'agrada llegir, miro la tele, de vegades vaig al cine. I també faig els mots encreuats, o surto a mirar les plantes".

La necessitat del feminisme interseccional

L'auge del feminisme ha crescut en els últims anys. Especialment en les noies més joves, que són el sector d'edat que se sent més feminista. Així ho indicava una enquesta de 40dB per El País, publicada la setmana passada, que concluïa que 2 de cada 3 dones menors de 25 anys es defineixen clarament com a feministes. És el cas de la Hafsa Jebari, que no dubta en definir-se com a feminista, perquè "vivim en una societat amb desigualtats".

L'explosió del moviment feminista ha derivat en els últims anys en diversos corrents i una de les crítiques rebudes els últims mesos és que representa sobretot el feminisme blanc. A l'hora d'organitzar la vaga del 8 de març, d'aquest any, els col·lectius feministes van voler remarcar la perspectiva antiracista i anticolonial de la vaga apostant per la diversitat racial dins del moviment. Es va impulsar la campanya #Migrantas8M per denunciar la doble discriminació de les dones migrades, que pateixen desigualtats tant per ser dones com pel seu origen.

De fet, el col·lectiu de dones Afroféminas es va desvincular de la vaga d'aquest any perquè "tot i els tímids intents del manifest de ser inclusiu [...] en realitat la invisibilització de les dones racialitzades en aquest moviment és pràcticament absoluta".

La Hafsa Jebari té quinze anys, estudia a l'Institut Martí Dot, i va néixer a Sant Feliu, però tot i això explica com habitualment ha de donar explicacions sobre els seus orígens. "La gent no sempre la fa sentir com si fos d'aquí, com que els meus pares no són d'aquí, consideren que jo tampoc sóc d'aquí. Et pregunten: "d'on ets?" Jo responc "d'aquí", i llavors em diuen: "però i els teus pares"? I posa un exemple d'un cas amb doble discriminació masclista i racista:

"Sóc molt esportista i m'agrada molt l'esport, i el meu preferit és el futbol. Un dia estava jugant amb els companys, jugant, i jugo bé, i em diuen "uau, jugues genial, i això que ets una noia, i a més d'un altre país..."

 

FOTOS: Raül Clemente.

 

Per conèixer més sobre les realitats (in)visibles de la Hafsa, la Sandra, la M. Carmen i l'Angelina, podeu veure el vídeo d'INVISIBLES #8M:

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat