El Ramadà: més enllà del dejuni

Aquest dimarts s'ha posat el punt i final al Ramadà, el mes més important del calendari musulmà. La celebració de l'Eid al-Fitr ha tancat vint-i-nou dies de dejú, espiritualitat i fe, però també un moment de reflexió i de trobades amb la família i els amics. Del Ramadà en sabem sobretot que és un mes important per la comunitat musulmana i que durant bona part del dia no poden ni menjar ni beure. Però què representa pels qui ho viuen? Com és la seva vida quotidiana durant aquest mes en una ciutat com Sant Feliu on la gran majoria no ho celebra i desconeix el que implica? És dur combinar-ho amb el dia a dia laboral?

Per conèixer-ho una mica més, des de Fetasantfeliu hem volgut saber com han viscut el Ramadà quatre veïns i veïnes de Sant Feliu, com ho combinen amb el seu dia a dia, amb les seves rutines laborals o d'estudi i què representa per ells aquest mes de celebració. En parlem amb l'Ikram, estudiant de primer de Batxillerat, la Nadia, que treballa en un forn de pa, el Kamal, que treballa en una empresa de manteniment de mobiliari urbà, i la Flavia, que serà regidora en el proper mandat i que ha viscut el Ramadà fent la campanya electoral.

FOTOS: Raül Clemente

A més, també hem viscut de prop un iftar, l'àpat que representa el trencament del dejuni, al vespre, en una llar santfeliuenca. Podeu llegir-ne la crònica aquí i veure la galeria d'imatges aquí.

IKRAM. El Ramadà en època d'exàmens

L'Ikram té 18 anys i estudia 1r de Batxillerat Científic a l'Insitut Martí Dot. Li agrada estudiar. I les matemàtiques. Però encara no té clar a què vol dedicar-se. De moment, està centrada en els exàmens de l'últim trimestre del curs i a l'estiu vol començar a posar-se en el Treball de Recerca, que centrarà en matemàtiques i gènere. Aquest any, l'època d'exàmens ha coincidit amb el Ramadà, però explica que no li ha resultat especialment dur. "El que se'm fa difícil és no poder dormir gaire", perquè es queda estudiant fins a quarts d'una de la matinada i a les quatre ja es lleva per esmorzar abans que surti el sol. Al cap d'una hora torna a dormir, però poc, perquè les classes a l'institut comencen a les 8.

Fa el Ramadà des dels dotze anys i aquest és el tercer que l'Ikram celebra a Sant Feliu. Va néixer a la capital del Baix Llobregat i hi va viure fins els vuit anys, quan va tornar a viure a Marroc. Ara fa dos anys que ha tornat a viure a Sant Feliu i n'està encantada: "tornar era el meu somni, i l'he pogut fer realitat". Viure el Ramadà aquí és "molt diferent, perquè al Marroc tothom el fa, el comparteixes amb la gent i aquí no. Sobretot hi ha molta diferència amb l'últim dia, l'Eïd, en què tothom està al carrer i se saluda, és com aquí per Nadal en què la gent se celebrar les festes. No trobo a faltar viure el Ramadà al Marroc, però l'últim dia és el que em fa una mica més de pena".

L'Ikram disfruta molt d'aquest mes i ho deixa clar assegurant que "m'agradaria que sempre fos Ramadà". No menjar durant tot el dia no li suposa un problema: "sé que al final del dia menjaré i no em preocupo." I el que més li agrada del Ramadà és "que ens posem en la pell de les persones que no tenen res". A més, també destaca la vessant familiar: "és un mes que ens ajuntem més tota la família, sopem cada dia a casa de la meva germana i disfrutem junts l'hora de l'iftar o preparant els dolços. Em costa descriure-ho, però és una sensació molt bonica".

A l'institut, l'Ikram només té una altra companya d'Iraq que també fa el Ramadà, però explica que aquest any, a més, "dues professores que no eren musulmanes m'han dit que havien fet el Ramadà i n'hem parlat". Els seus amics no acaben d'entendre per què fa el Ramadà i "em diuen que és una tonteria, que no ho faci, però no ho coneixen, pensen que ens morim de gana i no és així. Per tant, prefereixo no parlar-ne amb els companys, passo". Però sí que explica que en algun iftar ha convidat amics: "encara que no siguin de la teva religió, els convido per compartir l'iftar. La majoria dels meus amics no són musulmans i m'agrada que vulguin venir, és una manera de sentir-te acompanyada".

NADIA. Dejuni entre barres de pa, croissants i cafè acabat de fer

"Necessitaria molt de temps per explicar què significa per mi el Ramadà", assegura la Nadia. El defineix com "un mes sagrat, que implica purificar tant la mes com el cos. Frenes el ritme del dia a dia i intentes eliminar les coses negatives. És una gran oportunitat per la comunitat musulmana. I una cosa que m'encanta és que et permet empatitzar amb les persones més necessitades i donar a qui més necessita".

La Nadia treballa despatxant en un forn de pa ubicat a la carretera Laureà Miró amb una energia i entusiasme que s'encomana. La mateixa que transmet quan parla del Ramadà: "en parlo i m'emociono, quan som als últims dies mai volem que s'acabi, ho vivim amb tanta il·lusió i tantes ganes!" Els últims dies són especialment emocionants i sobretot, l'Eïd, que es va celebrar aquest dimarts: "és un dia que ens trobem tota la comunitat musulmana, resem, esmorzem junts... És molt especial".

Barres de pa acabades de sortir del forn, croissants i pastes, o l'olor del cafè formen part de la rutina laboral de la Nadia, que durant un mes no menja ni beu entre que surt el sol i fins que es pon. Però "la gana no és un problema", explica, perquè "la ment accepta aquesta informació". Per la Nadia, però, el que "no és fàcil" de combinar és més el que representa el dia a dia en general: "ets mare, treballes, tens feina a casa, els nens, t'has d'organitzar..." A la feina, fa torns de matins o tardes i durant les setmanes del Ramadà prefereix els matins perquè "així després puc descansar una mica". Tot i això, remarca que "només és un mes, sembla molt, però passa ràpid."

Destaca tant la part espiritual com la social del Ramadà. D'una banda, explica com per ella aquest mes li permet "tenir una connexió més gran amb Déu, renoves la teva fe" i alhora "és el mes de la pau, de perdonar i de relacionar-se. De trobar-te amb les famílies, amb gent propera..." Aquesta faceta social és clau: "és molt important trobar-te amb la comunitat, amb la família, amb els amics... És el mes en què mes ens relacionem".

La Nadia té 40 anys i en fa 18 que viu aquí, i explica com la diferència entre viure el Ramadà a Sant Feliu o al Marroc passa sobretot per la quantitat de gent que ho celebra, perquè "allà tothom ho celebra i per tant es viu diferent". S'emociona quan parla de la família, perquè el Ramadà també és una època de recordar: "aquí tinc la meva família, però els pares no hi són, i ara és un moment en què sempre trobes més a faltar els que estimes". Ara comparteix la tradició amb el seu marit i els seus tres fills, d'entre 11 i 18 anys, que celebren el Ramadà "i estan molt contents de fer-ho".

KAMAL. El son trencat en jornades laborals llargues

"Laboralment, el Ramadà només m'afecta en el canvi del son, perquè no dormo les meves hores seguides a la nit", explica el Kamal, que treballa com a responsable de la delegació en una empresa de manteniment de mobiliari urbà, ubicada al polígon de la Riera de Sant Just. Amb el Ramadà, "vaig a dormir passades les dotze i a les quatre ja em llevo, vaig directe a la cafetera i esmorzo abans que surti el sol". Després, ja s'activa per anar cap a la feina, surt de casa a un quart de sis i a les sis comença la jornada laboral. "Normalment sortim a les 2, però de vegades les jornades s'allarguen, sobretot ara que ens ha entrat un contracte nou i anem molt amunt i avall". El dia que ens trobem és un d'aquests, el Kamal plega quan passen de les sis de la tarda. La seva feina li agrada molt i aquest ritme el deixa esgotat però "fa que el temps em passi ràpid perquè estic tot el dia amunt i avall".

A banda del canvi del son, el Ramadà no el condiciona a la feina. "Els caps mai m'han dit res, tinc un altre company que també és musulmà i fins i tot tenim un lloc per quan és l'hora de l'oració, per fer-la tranquil·lament". Sí que de vegades es donen situacions curioses, com ara "quan ve algun cap de fora se solen fer reunions en dinars i clar, algun cop et trobes que ells mengen i tu no i hi ha gent a qui li sap greu".

Fa molts anys que el Kamal viu aquí, però explica com "la vida laboral durant el Ramadà és molt diferent al meu país d'origen, al Marroc. S'ha de treballar, però es canvia l'horari". I recorda com "treballava en un centre comercial i l'horari habitual era de 9 del matí a 11 de la nit, però durant el Ramadà canvia, les botigues obren a partir de les 11 o les 12 del matí i tots els restaurants obren més tard, la vida laboral s'adapta". 

Pel Kamal, el Ramadà "és el mes més sagrat de l'any, on penses en les coses que has fet durant l'any i en compartir, en sentir el que senten els altres" i també apunta que espiritualment "és un mes d'oració, per dirigir-se a Déu i demanar perdó pels pecats que s'han fet". D'altra banda, també remarca la part social, el fet "d'ajuntar-se amb familiars i amics per fer els iftars, sobretot els últims deu dies del Ramadà". A Sant Feliu, es reuneix amb la família i amb amics, i també fan trobades amb la família que té a Terrassa. Però el Ramadà és un moment en què també té present la resta de la família més extensa: "durant aquest mes truco gairebé cada dia a la meva mare, o amb els cosins que tinc a Holanda, a França... durant l'any cadascú fa els seus horaris i, en canvi, pel Ramadà, coincidim tots fent l'iftar a la mateixa hora". Una manera de sentir-se més a prop.

FLAVIA. Viure el Ramadà en plena campanya electoral

El Ramadà ha coincidit aquest any de ple amb la campanya electoral per a les eleccions municipals: va començar el dia 6 de maig i la campanya la nit del 9. Les campanyes duren quinze dies i solen ser esgotadores per a tothom i la Flavia aquest any l'ha viscut intensament i per primera vegada amb candidatura d'ERC a Sant Feliu. Anava de número 4 i serà una de les noves regidores d'aquest mandat. La Flavia és tota energia i entusiasme i no creu que compaginar la campanya política amb el Ramadà hagi estat especialment dur físicament: "la campanya en si és dura, amb ramadà o sense, i no ho he portat malament". Li ha permès, això sí, "una ocasió per parlar-ne amb els companys, que tenien moltes preguntes".

Físicament, explica que "la set i la gana no representen cap problema, està molt treballat". De fet, fa l'esmorzar i el dinar cada dia pels seus tres fills i l'únic problema és que "de vegades hi falta sal, perquè no el tasto", comenta en broma." En canvi destaca com "la son sí que és un factor important, sopes més tard, vas a dormir tard, et lleves a les 4 i després tornes a dormir una estona però ja tens el son trencat, els matins es fa més dur llevar-se". Durant la campanya, ha aprofitat algun dia que estava més alliberada, o del cap de setmana, per descansar una mica més. Tot i això, admet que "m'imaginava que seria més difícil, potser perquè no ha fet tanta calor i això ha ajudat".

Això sí, sent que "no he pogut disfrutar el Ramadà com m'agrada fer-ho perquè no he tingut temps". En circumstàncies normals, durant el mes del Ramadà, la Flavia aprofitar per "fer un treball de reflexió, amb calma, de passar més temps amb la família, i aquest cop això era impossible, no ho he pogut fer. De fet molts dies el moment de l'iftar, passades les nou del vespre, m'enganxava de camí a casa tornant d'algun dels actes".

Per la Flavia, el Ramadà és un moment "de desconnexió i de treball amb una mateixa, t'ajuda a tenir en compte privilegis que pots tenir i agraïr-los". També és un moment en què "aprofito per pensar a nivell espiritual i fer una reflexió de tot l'any, aprofitant per intentar millorar". Considera que "en el dia a dia no parem i vas deixant de banda petits detalls en què no et fixes" i per això entén aquest mes de l'any com un moment en què "et permet parar i treballar aspectes com la humilitat, l'esforç i sobretot la paciència". Aquest any la campanya electoral no li ha permès viure'l així, haurà d'esperar el del 2020 per recuperar l'essència del Ramadà.

FOTOS: Raül Clemente

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat