Santfeliuesfera

  • Les meves coses

    ANY 2015

  • Les meves coses

    ANY 2014

  • Les meves coses

    ANY 2013

  • Les meves coses

    ANY 2012

  • Les meves coses

    ANY 2011

  • Les meves coses

    ANY 2010

  • Les meves coses

    ANY 2009


    SANT LLORENÇ, FESTA MAJOR!!
    Enguany, no puc  ni tant solsparlar de desengany,quan el programa arribatsort que asseguda m’ha trobat,es ven cert de que si no,de “ cul al terra vaig jo “
    que passa a Sant Feliu ?vull dir amb la gent...de Sant Feliu ?no es Sant Llorenç. nostre Patró ?no es mereix, el 10 d’agostun altre tipus  de celebració ?sardanes a les 7 de la tarda !!.hi ja esta ???.

  • Les meves coses

    RECULL D'ESCRITS, DE FESTA MAJOR SANT LLORENÇ, 10 D'AGOST ! ¡ANY 2008


       SANT LLOREN¡!Ç FESTA MAJOR ¡
    Quin desengany he tingutAquest any 2008
    En veure, la nostre FestaDe mica amb mica desfeta
    Vergonya jo vaig sentirQuant al “! Nostre Ajuntament”m’adreçava demanant informació per així veure el programai gaudir de la nostre FESTA MAJOR,
    doncs, res, de res, no hi ha, pressupost !!!!!el diumenge dia 10 a la tardalas sardanes, havaneres a la niti bona nit.

  • Les meves coses

    NO HE POGUT EVITAR, FOTOGRAFIAR



    NO HE POGUT EVITAR,  FOTOGRAFIAR
    Em refereixo. aquesta imatge,a les formes de treballar,ho sento la meva intenció, no es de riure
    Al contrari, la situació em fa pensar,veure com aquest treballador,la calor, el posar aviat,  a una solució cercar,
    com s’evita el sol quant a la platja, el dia passaràs ?
    Senyor !, si esta clar,sota un para-sol, el sol, es pot evitar,
    ni un segon, estic segura, gràcies al seu enginyva trigar, la solució, trobar
    Per res, el meu escrit es motiu de broma, La imatge, em va fer reflexionar, perquè,el meu marit, que era encofrador,mai la idea, del para-sol pel cap,  no li va poder passar ?.

  • Les meves coses

    UN AÑO MAS




    UN AÑO MÁS
    Cariño, dicen que los años vuelan, sin dudarAñadiría, que son un suspiro, a cierta edad,

    Llegó otro 23 de junio, muchos más, quedan por llegar,Una fecha que a nosotros jamás se podrá olvidarSon ya 12 años, - d o c e, a ñ o s, para mí una eternidad,
    Jamás, nos imaginamos, lo que la vida, nos puede reservar,ilusiones, rotas, proyectos sin realizar, recuerdos….

  • Les meves coses

    UN ESCRIT AMB RETARD




    UN ESCRIT AMB RETARD
    Avui fa set mesos, que intento escriure, sobre el que sento des de ladata, 21 de novembre de 2017.
    Quant vas tancar els ulls, perquè el teu cor, es cansar de bategar, com també de somiar.
    Somiaves, amb somnis bons, em consta quant tu mateix en el teus moments relaxats, em comentaves...saps “nena” avui hi vist a la mama, i parlat amb ella.
    Jo t’he escoltava, incapaç mai de preguntar-te, què t’ha dit ?.

  • Les meves coses

    OBRIR PORTES



    CREC,  QUE DESPRES DE PASSATS SET MESOS, AMB SENTO FORTA PER REPENDRE

    EL MEU BLOC, 


    ON SENS DUBTE ES LA MILLOR, PORTA QUE AMB PERMET OBRIR-ME A MI 


    MATEIXA .


    ESPERO DONCS PODER SEGUIR .









    LOLITA, 21 JUNY 2018 

  • Les meves coses

    ARRELS DEL NOSTRE ARBRE


  • Les meves coses

    EL PERQUÈ, DE TOT PLEGAT !.



    EL PERQUÈ, DE TOT PLEGAT !.

    Un dia, obres els ulls, veus que la teva vida, las teves, costums les teves arrels, la teva llibertat, ha canviatbusques el perquè de tot plegat,
    en veu alta, dius, és un mal somni !
    Ho, saps molt bé, no, no - és un mal somni !.és una molt dura realitat,
    notes, que et costa, respirar, o potser, que no poses, la suficient voluntat,
    veus, que tot el que t'envolta, s'està enfonsant,principis, educació, voluntat, amistat.

  • Les meves coses

    OBRA D'ART



    OBRA  D'ART


    Si us plau, agrairia que alguna persona entesa amb Art, m'expliques

    l'estil d'art, al qual es podría, catalogar aquesta obra,

    només sé, que está enmarcada en una palmera del carrer Anselm Clave

    d'aquesta ciutat,

    que es del segle XXl, i la creació el 10 d'octubre de 2017

    puc afegir, que ha de ser una Obra molt important, ja que cap servei

    te el minim interés, en treure-la.

  • Les meves coses

    CONVERSACIONES CON MI GATO


    CONVERSACIONES CON MI GATO

    ¿ ES ESO VIVIR ?

    Whisky, quiero preguntarte, algo para mi, importante, si tu, crees como yo, ¿ si es eso, vivir ?
    ¿ puede la noche, con su silencio de hoy,impedirme, dormir?
    ¿ puede que a las 4 de la madrugada,tenga hoy la necesidad, de ponerme, a escribir ?
    ¿ cuando, tengo la cabeza, con tanto problemay no sé; ni por donde salir?
    ¿ cuando me cuesta un gran esfuerzo, intentar sonreir ?
    ¿ cuando las ramas, de mi árbol, alguna se puede partir ?
    ¿ cuando de mis ojos, secos, ni una lágrima, puede salir ?
    ¿ si esperas a esa mano, amiga, que sabes que, no ha de venir ?
    ¿ si te dicen, piensas, en negativo, diciéndolo, por decir ?Cuando ocurre, como ahora, que me abro, al escribir.

  • Les meves coses

    SANTI TORNEM'HI !.


    SANTI TORNEM'HI !!.

    Festa de Tardor, que no “ FESTA MAJOR “

    Festa per la mainada, que guay, ! quina passada !Tots esperant, la gran Petar-dada ,
    El Sr .Alcalde, Jordi San Joseho deixa clar, una festa per tothom, com ha de ser !
    Ai Sr. Sant Jose no seria millor....com tindria que ser ?Diu també en la seva salutació, Sant Feliu ,una ciutat que “ respira “ ?.

  • Les meves coses

    CONVERSACIONES CON MI GATO


    CONVERSACIONES CON MI GATO
    MADRUGADA DE RUIDOS Y SILENCIOS

    Whisky, quiero decirte, que hoy te entiendo, y apoyo completamente,
    ¿ se puede saber lo que a las dos , de la madrugada está haciendo la gente ?.No, lo entiendo, pero no es nada, corriente,
    nosotros, solo pretendemos, descansarcosa imposible, de lograr,solo, silencio a estas horas, deberíamos escuchar,pero ¿ acaso el silencio, se puede escuchar ?.

  • Les meves coses

    MIL DOSCIENTOS, KILÓMETROS !!..


    MIL DOCIENTOS KILÓMETROS !.
    En cualquier lugar, un paisaje así,por desgracia, a menudo podemos contemplar,estas fotos a mis manos, acaban de llegar,siento un escalofrio, no lo puedo evitar,

    mil doscientos kilómetros, no pueden separarel dolor, de mis sobrinos, ante el paisaje, que no, podrán olvidar,y que con el suyo, quiero el mio juntar.He convivido con ellos, cuando era un bello lugar,( ni que decir tengo,que es, un tema, familiar )

    pero al dolor de otras, gentes, gentes, con el mismo pesarque al no, ser por mi conocidas, igual lo siento, y lo quiero resaltar,

    cada noticia, de desastres, que los medios, no nos dejan de mostrarquizás, al verlo mas lejos, lo miro, y me llega a impresionar,pero de lo que estoy segura, es que jamás me podre, acostumbrar,

    ahora son mil doscientos, kilómetros, y ha tenido que pasar,

    mil docientas, veces miro, el paisaje.

  • Les meves coses

    UNA DIADA PER NO OBLIDAR