POSTA DE SOL !¡.



POSTA DE SOL !¡


la roda de la vida, t’he el seu cercle per rodar
les estacions, amb  la vida tinc costum, de comparar

començant per primavera, es igual a infantesa 
som com flors, dolces olors, a punt per la vida despertar

seguim, amb l’estiu, la fruita, com nostre vida, comença a madurar,

ara ve la tardor, els arbres perden les fulles, nosaltres la il·lusió,
tenim un sol apagat, que ens porta, al dia a escurçar

ja som hivern, gelor, fredor, es vellesa, al meu cor, li costa bategar
 ( soc gran no ho puc oblidar ) 

d’aquesta manera, any, darrera any, ells, els anys van passat,

ja setembre, es va apropant, els números del 2 al 3  tinc que cambiar,
“ es el meu aniversari “ mes, res tinc que celebrar,

la tardor tinc que saltar, de sobte, es l’hivern dins el meu cor,
tristor, por, geló, preguntar, constantment, al pensament,
 que més ha de pasar ?

la fotografia, que encapçala  l’escrit, és d’una posta de sol,
amb un cel ennuvolat,

he vist nombroses,  postes de sol al llarg dels meus 72 anys
he posat aquesta, perquè,  m’ha fet il·lusió ? - doncs no -.

amb sol que s’apaga, un cel ennuvolat, es el que millor defineix 
avui del anim, el meu estat.

no vull ni pensar, que amb aquest escrit negativa pugui semblar.,
la soledat  t’he, costos que has de pagar,  després, s'acaba per acostumar

HO ESCRIC, AMB LLETRA GRAN COSTA, PERO ES POT SUPERAR.

també crec, que sempre ja algun tema per poder parlar !¡.




lolita carrión 25 d’agost 2019,


Anar al blog