Santfeliuesfera

  • Joana Raspall

    [sense títol]

    Del minut 6:08 al 7:10, aproximadament. August Garcia, llegeix el poema "El pescador i l'orada" de Joana Raspall.

    Dins el documental "El llangardaix" emès al mes de desembre per la rtv Vilafranca.



    06:16
    13:44



     http://www.rtvvilafranca.cat/programa/el-llargandaix/3/

  • Folcat de porcs i flamencs

    [sense títol]

    PREGÓ 8 de març de 2014. Fora de Text

      
    Nosaltres ens vam conèixer com a dones. Com a noies que estimàvem la cultura: el teatre, la pintura, la música, l’escriptura... Nosaltres sempre hem estimat l’art, l’hem estimat com a dones que adoren allò que fan.  Hem tingut l’oportunitat de deixar-nos endur per allò ens mou des de dins, perquè la primera espurna d’estima cap a l’art ens va permetre entendre que podríem arribar fins allà on nosaltres volguéssim. Volem tocar el cel, mullar-nos amb l’aigua dels mars i capbussar-nos dins l’aigua gelada dels rius. Desitgem  trepitjar territoris encara no descoberts i embafar-nos de flaires llunyanes. Ens morim de ganes de viure i descobrir, en certa manera sempre em percebut que ho podíem fer.

    Però no només obrim els ulls per allò oníric que ens mou, emprem totes les nostres forces per ampliar la mirada i contemplar amb ràfegues de ràbia, enuig  i tristesa que a la dona se la lliga de peus i mans, se li tapen els ulls i la boca i se l’empeny per un camí involuntari i finalment conformista. Així, callades estem millor, païnt que devem alguna cosa que encara no entenem, donant gràcies per aquest tipus de protecció que ens ofega, atorgant premis, guardons i reconeixement històric  al col·lectiu masculí i obligades a desconèixer i oblidar aquelles dones lluitadores que han fet passos gegants dins la societat, que han escrit, que han creat, descobert i lluitat. Autores, artistes, científiques, metges, mestres i un infinit de noms que encara actualment són substituïts per silenci.


    Som conscients d’un passat i un present femení sense somnis, sense fites. Dones que han sigut  i són, únicament, objectes sexuals que cuinen, pareixen i cuiden criatures. Coneixem els testimonis de les nostres àvies i mares que ens recorden una vegada i una altra la nostra fortuna per haver nascut en aquest present i per tenir oportunitats que elles no van tenir. Sabeu? Ens fa llàstima dir que som afortunades, ens fa pena haver de donar gràcies per poder fer allò que desitgem i ens mereixem, no ens dóna la gana agenollar-nos agraïdes a un dret i una necessitat. No donarem les gràcies ni demanarem permís perquè ens volem lliures, perquè ho hem de ser i perquè encara no veiem el final del camí que ens queda per caminar. No donarem un pas enrere per deixar més espai al patriarcat que ens vol tancar dins la cuina i lligar-nos a una escombra.


    No donarem explicacions sobre el ‘’perquè’’ de la igualtat sexual; parlen de democràcia països on les dones no poden avançar laboralment ja que els hi està negada l’expectativa laboral . Parlen de democràcia països on les dones cobren menys que qualsevol home per fer la mateixa feina. Parlen d’avanç territoris on les dones són injustament acomiadades per quedar-se embarassades. Parlen de progressisme quan la violència de gènere és vigent entre els carrers de qualsevol ciutat . Parlen d’evolució on el respecte cap als drets sexuals i reproductius de les dones són violats sense cap tipus de compassió i un llarg etcètera que ens posa els pèls de punta. Mirem, no gaire lluny, i veurem dones amb el rostre tapat a quilòmetres de distància d’urnes electorals.  Rebutgem un món dirigit per un sistema patriarcal que ens odia i que ens relleva a viure sota terra.


    Com actrius, mai demanarem permís per pujar a un escenari, ni donarem les gràcies a cap déu, i menys encara, a aquest sistema polític que va convertint en cendra tot el fruit cultural del nostre territori. Hem pujat nosaltres, amb el nostre esforç, la nostra coneixença i el nostre talent femení.  Obrint la cremallera de la línia del temps, però, observem afligides que fins l’any 1587 les actrius eren titllades de delinqüents mentre els actors caminaven amb magnificència damunt les taules de fusta. La primera decretació de la llicència que permetia la presència femenina en el món del teatre exigia que aquestes estaven obligades a estar casades i acompanyades dels seus marits durant la representació. Lleis convertides en un joc, on la necessitat, el desig i l’ambició de la dona era legalitzada o castigada aleatòriament, segons el gust dels governants, homes, és clar. Lleis disfressades de benestar social que tallaven les ales de la  capacitat femenina de volar, de viure, de sentir, de pensar i d’expressar per elles mateixes.  Això es traduïa amb llibres,  documents, partitures signades amb pseudònims masculins per poder sortir a la llum.


    Estem cansades, fatigades de normes que ens intenten fer caure a un pou fosc per treure’ns les forces de mostrar allò que som. Fuetades, que clarament intenten esmicolar, a fi de comptes, la nostra felicitat . L’orgull per ser dones ha de d’esquivar massa cops donats al nostre col·lectiu.  


    Actualment ens trobem dins una carrera constant, perseguides per un bombardeig en contra del nostre cos. Missatges que amenacen amb l’exclusió social, crides antinaturals per eliminar la carn, la nostra carn. Anuncis on quatre noies semi despullades mostren el seu sentiment de culpabilitat per haver ingerit un producte que no és light, fan d’aquesta societat una societat malalta.  Titulen de perfecció la decadència física, les mides corporals associades a alteracions alimentàries. Defineixen la feminitat amb pintallavis, suavitzant del cabell, maquillatge i depilacions làsers, tot això acompanyat d’un cos artificial i esclavitzat per un sistema capitalista que marca els patrons de la nostra existència.


    Sembla impossible sortir d’aquest esclavatge físic en que ens trobem, però ara li toca a la nostra generació canviar aquest sistema que va en contra de nosaltres mateixes. Cultivem l’educació de les més petites i els més petits, basant-nos en l’estima cap a nosaltres mateixes, cap el benestar del nostre propi cos i adorar la seva perfecció natural; toquem-lo, acariciem-lo,  mirem-lo reflectit al mirall, descobrim-lo i adonem-nos que això que ens ha regalat la terra és nostre.


    I encara no podem acomiadar-nos, hem deixat pel final l’explicació del motiu d’aquest dol que portem carregat sobre l’esquena. Fa ben poc, la notícia sobre la reforma de la llei de l’avortament, ens pesava als ulls en forma de llàgrimes. La ira, el desconcert, la sensació de soledat no deixava indiferent a cadascuna de nosaltres. No volem rebutjar l’oportunitat brindada de parlar cara un públic que té intenció d’escoltar-nos, com a dones i com artistes, cridar ben fort en contra d’aquesta reforma que és sinònim de retrocés, de maltractament, d’empresonament i de tortura cap a les dones d’aquest territori. No acceptarem una llei que ens prohibeix decidir sobre el nostre propi cos, una llei que va en contra del benestar del col·lectiu femení, i per contra, defensa  l’ideal de la moral religiosa. Un govern dependent de l’església , resulta un govern en contra de la dona, perquè no ens enganyem, la presència femenina dins el poder eclesiàstic continua sent impalpable; i nosaltres volem que se’ns vegi, que se’ns escolti.

    Les dones ens sentim desemparades amb aquesta dreta que ataca directament la nostra salut, el nostre dret i el nostre paper dins la societat. Tornem trenta anys enrere per tal de poder col·locar a la dona al racó més fosc, allà on no molesti i obeeixi i no estem disposades a passar pel tub. El nostre cos, la nostra vida i la nostra activitat sexual no s’agenollarà davant d’un sistema patriarcal, religiós i feixista. Els motius que porten a la voluntat de ser mare o no ser-ho, formen part de la nostra intimitat, és una decisió personal que els polítics ens volen arrancar de les mans.

    Un territori que camina trenta anys enrere per escorçar la llibertat femenina ,  és un territori governat per éssers opressors. Estem en perill, ens veurem obligades a avortar clandestinament en unes condicions pèssimes, a fer de mares quan no volem o no podem, a posar la nostra salut física i mental a la taula de joc dels polítics que ens volen deixar despullades de dignitat.  Però ells callaran, quan les seves dones o les seves filles puguin permetre’s recórrer a un altre país a avortar, mentre la classe mitja i la classe obrera es veurà obligada a posar la seva existència en risc. No es tracta d’una llei, sinó d’una amenaça.
    Exigim la retirada immediata de rosaris, religió i política del nostre cos. Parir és un dret i no una imposició. No ens deixem trepitjar, no estem soles. Lluitem per allò essencial; la llibertat femenina per decidir sobre el nostre cos, sobre el nostre úter i la nostra vida. Només nostra. De la pell endins, no entra ni déu.


    Estimades dones de Sant Feliu i d’arreu, hi ha un sense fi de motius per seguir parlant de nosaltres. Desitjàvem que els nostres pensaments sortissin del cercle quotidià i ens heu cedit la paraula.

    Finalment arribem al punt de tornar a obrir més els ulls per sobrepassar els somnis i allò palpablement tràgic i cercar allò que necessitem fent una excursió fins el cim de la igualtat sexual. No defallim durant el trajecte i avancem conscienciant la societat de la situació real en que ens trobem i acabem així amb la violència de gènere, els prejudicis en contra del nostre cos i parem tots els cops directes a la nostra llibertat i la nostra dignitat. Que la por no ens faci oblidar qui som, recordeu: no estem soles.
    Ara, quan arribeu a casa, no oblideu posar-vos davant d’un mirall. Palpeu el vostre rostre amb la punta dels dits, tanqueu els ulls i caveu fins els inicis de la vostra consciència, recopileu els records i sentiu-vos orgulloses; tot això que us vingui al cap, tot el que heu aconseguit, ho heu fet vosaltres. Penseu en aquelles que estimem, en aquelles que ja no estan i feu un somriure. Obriu els ulls i observeu la perfecció i bellesa del vostre cos. Quan us vingui el calfred, agafeu forces, us acabeu de sentir a vosaltres mateixes i ara és hora de lluitar per vosaltres. Per nosaltres.



    En contra del patriarcat , ara i sempre. Moltes gràcies.

  • Una visió de la ciutat de les Roses// Juan Antonio Vázquez

    [sense títol]

    Un projecte consolidat: EL DIARI DE SANT FELIU


    Ara fa uns mesos Jesús Serrano, empresari emprenedor, molt arrelat a la ciutat des de fa molts anys (encara recordo quan ell mateix venia a buscar les cartes que des del PSC enviàvem i que donat que no les havíem acabat "d'ensobrar" seia al costat i ens ajudava a acabar) i dirigent d'UDC a la ciutat i a la comarca, em va demanar que col·laborés escrivint alguna opinió a l'incipient diari que acabava d'editar. La meva primera pregunta es qui més escrivia, amb qui compartiria espai d'opinió?. No puc amagar que al conèixer la resposta, vaig pensar en una altra publicació a on els que escrivien estaven més interessats en llegir-se els mateixos que en pensar en el interès de la gent a qui anava adreçada la publicació. La meva resposta va ser, "deixa que vegi com és el diari, quin projecte vol ser i ja parlarem". Al poc temps li vaig fer saber la meva opinió: El  Diari tenia risc de convertir-se en una publicació sense més interès que per als protagonistes de les picabaralles que epistolarment mantenien algunes persones a les seves pàgines. Però alhora també vaig afirmar que era un projecte de comunicació social interessant, molt necessari a la nostra ciutat, absolutament orfe en aquest sentit. Mesos desprès vaig decidir incorporar-me com a soci de Sant Feliu Comunicació, l'empresa editora d'El Diari, i començar a compartir esforços, i maldecaps, amb Jesús i Jordi, els altres socis, i amb el pool de periodistes que ens acompanyen en aquesta interessant travessia. 
    Era conscient que la meva implicació en aquest projecte, vista la meva trajectòria a la ciutat, generaria en algun sector "amic" encara més confusió al voltant del que faig i amb quin interès (?) ho faig. De fet tinc que confessar que no esperava que generés "tanta" confusió!. Tot i això la resposta és molt fàcil: em dona la possibilitat de seguir dedicant-li temps  a la meva ciutat, res més, cap altra intencionalitat. Al igual que ho faig presidint una de les entitats històriques de la ciutat, de la qual soc soci des de fa més de 25 anys. Malgrat l'opinió i comentaris d'algun dels nous "prohomes" nouvinguts a la ciutat i que ara ostenten responsabilitat i representativitat democràtica que s'ha de respectar, no tinc cap més interès. El mateix que he tingut durant els anys que estat amb les màximes responsabilitats a la ciutat, col·laborar en la millora de la ciutat en la que visc i a la que vaig néixer.  
    Portada del darrer número d'EL DIARI.
    I El Diari de Sant Feliu és una excel·lent eina per fer-ho. Dóna visibilitat a les moltes activitats que desenvolupen les nostres entitats, amb l'esforç i voluntarietat dels seus dirigents, que no sempre obtenen cabuda en l'espai mediàtic i informatiu que els mitjans municipals tenen. Aporta una visió de les coses allunyada de la versió oficial dels qui governen o dels qui "opositen" per a governar. I en temps de crueltat econòmica, diuen crisi, aporta un llum a moltes activitats i negocis, per donar-se a conèixer, per generar-se un espai dintre de la cada vegada més prima cistella de la compra dels ciutadans i ciutadanes, amb una publicitat que arriba puntualment a totes les llars de la ciutat cada primer de mes. És un projecte de comunicació social en un entorn  de dimensions de ciutat i unes dinàmiques de poble que te tots els ingredients per convertir-se en un element cabdal a la vida de Sant Feliu. I en el seu horitzó, més i millor: edició quinzenal i versió digital. Crec, sens dubte, que El Diari de Sant Feliu és ja avui, amb poc més de set mesos de vida, un projecte consolidat.

  • Motor Clàssic

    [sense títol]

    Mañana el gran dia 10-10-10 motor baix classic

  • Àfrica Stop Malària

    [sense títol]







    El próximo día 30 de Diciembre, a las 21h, os esperamos en la sala-bar MACONDO de Barcelona. Esa cita anual para reencontrarnos, explicaros todo el trabajo hecho gracias a vosotros y disfrutar de la música y el buen humor de El Sobrino del Diablo y Dr. Fargo!

  • Sant Feliu- Lactancia Materna

    [sense títol]

  • El blog d'una enxaneta

    [sense títol]

    Hola bona tarda:

    Ja fa uns mesos que vam començar la temporada de castellers, i durant aquets dies han passat moltes coses: em fet castells nous, hi ha gent nova apuntada, em fet moltes aletes, em caigut, em plorat, em rigut...

    Avui vui parlar de l`ultima caiguda que vam tindre fa una mes a l`actuacio de Sant Joan Despi, a Torreblanca.
    Era una castell que haviem descarregat altres vegades, pero, aquest dia ja sigui per nervis, de no haver fet un castell de set pisos a primera ronda o la confiança de tornar a fer un castell repetit, va CAURE.
    Va ser una caiguda una mica rara, jo vaig caure doplegada fora de la pinya, on un casteller d`un altre colla em va agafar, em vaig fer mal a l`esquena i em van portar a l`ambulancia a posar-me una crema magica i freda que em va treura el mal. La acotxadora, que es la meva cosina, es va espantar molt. Un terç es va fer mal a les costelles.  Durant dos semanes em va fer una mica de mal l`esquena.

    El castell van trigar molt a pujar tots i ja cansats es va desformar i va caure. La caiguda va ser molt rapida, ha sigut el castell que he baixat mes rapid.....Dragon Khan...yuuuupi.....

    He vist les fotos de la caiguda moltes vegades hi encara ric, ja que es veu a la foto com estic fent el cavallito a la meva cosina. Dos dies despres de la caiguda en el primer assaig ja vaig tornar a pujar, ja que les enxanetes-nenas som molt valentes i no tenim por casi mai.

    Ara que ja he començat les vacances d`estiu, tindre mes temps per explicar moltes mes coses, encara que es molt dificil i a vegades no se com dir les coses, espero que agradi.

    Un peto, fins la proxima.

    Laia.


  • Sant Feliu Innova

    [sense títol]

    Aquest Blog s'ha traslladat a l'adreça:


    www.sfinnova.wordpress.com 

    Allí hi trobareu els continguts actualitzats.

    Gràcies! 

  • El somni de Cortázar/ Literatura

    [sense títol]

    El Somni de Cortazar es un programa radiofónico que nació a partir de nuestras tertulias literarias. Iniciamos este proyecto, totalmente nuevo para nosotros, con la intención de combinar la literatura y la música. Actualmente nuestro medio de difusión es a través del blog de Serendipia (serendipiasf.blogspot.com) y publicaremos un programa cada 15 días. El somni de Cortazar pretende ser un espacio literario de debate y opinión cultural. A continuación dejamos disponibles los programas realizados hasta ahora. Puedes escucharlos directamente desde el Blog, o si lo prefieres, descargarlos para llevarlos en tu mp3.
    [Podeu fer-nos arribar qualsevol suggeriment via e-mail a la següent direcció: info@elsomnidecortazar.com ]

    [ Para la correcta visualización de los contenidos
    recomendamos la utilización del Navegador Firefox
    Podéis descargarlo de la web oficial desde el siguiente
    enlace: http://www.mozilla-europe.org/ca/firefox/ ]



    01 - Literatura i humor.

    Descargar


    02 - Generación del 27.

    Descargar


    03 - Literatura del segle XXI

    Descargar


    04 - El Boom Latinoamericano

    Descargar


    05 - Literatura y periodismo

    Descargar


    06 - Programa especial amb públic al "Poesia o Muerte".
    (Degut a una sèrie de problemes tècnics encara no disposem d'aquest programa, disculpeu les molèsties)

    Descargar


    07 - El perseguidor

    Descargar


    08 - Literatura y música

    Descargar


    09 - Lecturas de verano

    Descargar


    10 - Lecturas de verano 2

    Descargar


    11 - El fantasma de Canterville

    Descargar


    12 - Suicidio y literatura

    Descargar


    13 - Literatura Irlandesa

    Descargar


    14 - Literatura Navideña

    Descargar


    15 - Literatura por azar

    Descargar



    16 - Personajes literarios.
    (Degut a una sèrie de problemes tècnics aquest programa estara disponible en uns dies, disculpeu les molèsties)



    17 - Literatura y fútbol

    Descargar


    18 - 1a Setmana de la Poesia

    Descargar


    19 - Microrelatos

    Descargar


    20 - l'Autoedició

    Descargar


    21 - Haiku

    Descargar

    22 - Lecturas de verano 3

    Descargar

    23 - Literatura en temps de crisi

    Descargar

    24 - El año literario

    Descargar

    25 - Charles Dickens

    Descargar

    26 - Programa amb public en directe

    Descargar




  • Club de Fondistes de Sant Feliu

    [sense títol]


    Classificació actual Lliga Fondites Sant Feliu

    Classificació   ASFALT MUNTANYA COMBINADA
    1 JOAQUIN ROMERO RUIZ 364,4 0,0 364,4
    2 PACO ALONSO HERNANDO 287,6 0,0 287,6
    3 JOAN ENRIC SANGÉS QUEROL 284,3 0,0 284,3
    4 JOSE MANUEL PEDRINACI GONZÁLEZ 72,3 195,1 267,5
    5 JESUS PEREZ CASTAÑO 160,1 67,0 227,1
    6 JORDI OLIVELLA ESTEBAN 219,5 0,0 219,5
    7 SERGI GAMBÚS MORO 198,9 0,0 198,9
    8 SERGI GISBERT LOREN 167,1 0,0 167,1
    9 MIGUEL DE LA TORRE CARPINTERO 165,6 0,0 165,6
    10 M. CARMEN RODRIGUEZ AGUILAR 164,4 0,0 164,4
    11 MIGUEL LOPEZ COMPAN 155,0 0,0 155,0
    12 CHRISTIAN GARCÍA RIVAS 81,2 67,8 149,0
    13 XAVI CAMPRUBI ESTEVE 138,6 0,0 138,6
    14 JORDI GARRIDO SANCHEZ 136,5 0,0 136,5
    15 XAVIER NOSÀS BUENACASA 0,0 133,3 133,3
    16 JAVIER LLORENTE MORENO 0,0 127,3 127,3
    17 XAVI VALERO LÓPEZ 124,1 0,0 124,1
    18 DOMINGO ARIAS MORILLO 121,5 0,0 121,5
    19 JOAN ENRIC GRAUPERA MIR 44,6 57,2 101,7
    20 JUAN LUIS CORONADO 88,4 0,0 88,4
    21 JULIAN PERAIRA LORCA 84,2 0,0 84,2
    22 DENNIS TEULING 0,0 84,0 84,0
    23 M. CARMEN SÁNCHEZ IZQUIERDO 0,0 83,6 83,6
    24 DAVID DÍEZ GARCÍA 78,0 0,0 78,0
    25 SALVADOR MORAL LUQUE 77,8 0,0 77,8
    26 EVA GARCÍA INSA 73,6 0,0 73,6
    27 FRANCISCO GARCIA  BLANCO 73,1 0,0 73,1
    28 CELIA GARCÍA 72,6 0,0 72,6
    29 ARNAU ONIEVA 72,3 0,0 72,3
    30 JUANMI PIQUERAS CALERO 0,0 71,9 71,9
    31 FERNANDO ROYO JORDÁN 71,9 0,0 71,9
    32 JOSE LUIS IZQUIERDO RUBIO 0,0 68,5 68,5
    33 DANI JUVANTENY RIBA 0,0 66,0 66,0
    34 NOELIA PAVO 65,7 0,0 65,7
    35 JESUS ALCAZAR MATEO 0,0 63,9 63,9
    36 SALVADOR PERALTA MORALES 0,0 63,9 63,9
    37 JUANJO LORENTE CLEMENTE 54,7 0,0 54,7
    38 HUGO ESTEBA 45,8 0,0 45,8

  • Club de Fondistes de Sant Feliu

    [sense títol]

  • Agrupación de Futbolistas Veteranos de Sant Feliu de Llobregat

    [sense títol]

    ¡¡¡ NOVEDAD !!!

    A partir de ahora se podrá seguir la clasificación del campeonato, por la nueva web de la Asociación.


    www.futbolveterans.cat

  • Agrupación de Futbolistas Veteranos de Sant Feliu de Llobregat

    [sense títol]

     MASQUEFA   5 - 2   Pª B.B. SANT FELIU 


  • Agrupación de Futbolistas Veteranos de Sant Feliu de Llobregat

    [sense títol]

    Pª B.B. SANT FELIU    3 - 2     CAPELLADES  



  • Agrupación de Futbolistas Veteranos de Sant Feliu de Llobregat

    [sense títol]

      PUBILLES CASES   7 - 4    Pª B.B. SANT FELIU 

  • Agrupación de Futbolistas Veteranos de Sant Feliu de Llobregat

    [sense títol]

    Pª B.B. SANT FELIU   1 - 3    ESPLUGUENC

     


  • Agrupación de Futbolistas Veteranos de Sant Feliu de Llobregat

    [sense títol]

     KUBALAS   5 - 4    Pª B.B. SANT FELIU 



  • Agrupación de Futbolistas Veteranos de Sant Feliu de Llobregat

    [sense títol]

     Pª B.B. SANT FELIU    7 - 1    MOLINS DE REI  


  • Agrupación de Futbolistas Veteranos de Sant Feliu de Llobregat

    [sense títol]

    SANT VICENÇ H.    3 - 1    Pª B.B. SANT FELIU 
    La Penya cae en Sant Vicenç, al presentarse con un equipo en cuadro y lesionado !!!


  • Agrupación de Futbolistas Veteranos de Sant Feliu de Llobregat

    [sense títol]

      Pª B.B. SANT FELIU   2 -  4    MARIANAO 
    ¡¡¡ TUTEANDO AL LIDER !!!