Eleccions municipals 2019: revàlida del govern municipal

José Luis Haro

Ara que el Fetasantfeliu ens ofereix diferents anàlisis sobre els resultats de les eleccions municipals del passat diumenge, espero poder contribuir amb alguna nova idea a les que ja s’han expressat amb molt d’encert.

En primer lloc, considero no del tot complertes les argumentacions que expliquen el resultat de les eleccions municipals majoritàriament en clau de context polític català i espanyol doncs implicaria que la gestió de govern i l’activitat política dels diferents partits polítics de la ciutat no té cap incidència en l’orientació del vot de la ciutadania, la qual cosa deixa poc marge per a una consideració de la ciutat com a comunitat democràtica. Els diferencials de vots entre els mateixos partits als diferents municipis seria una constatació òbvia de què les particularitats de cada municipi són rellevants. Aquesta circumstància s’accentua encara més quan es comprova el comportament estratègic i contextual dels electors, com es va demostrar una vegada més el passat diumenge amb el vot dual que l’electorat va exercir a l’urna europea i la municipal.

En segon lloc, resulta igualment difícil sostenir que el context polític i el trepidant cicle electoral no té incidència a les eleccions municipals. Sembla difícil considerar que als resultats de les eleccions municipals no hagin incidit el conflicte polític que vivim a Catalunya, la dinàmica electoral generada a les últimes eleccions generals, amb la recuperació del socialisme i l’enfonsament del Partit Popular, la irrupció de l’extrema dreta, el gir a la dreta de Ciutadans i les tendències disgregadores de l’espai de Podem.

Dit això, des de una perspectiva estrictament local, podem apuntar algunes idees.

Algunes forces polítiques han encarat les eleccions en circumstàncies no del tot òptimes, destacant el canvi de candidat i de marca de les candidatures de Sant Feliu en Comú Podem (antiga ICV) i de Tots Som Sant Feliu (antiga CIU-PDCAT). En el cas de SFECP, el grau de coneixement de la Lídia Muñoz com a nova líder de l’espai de l’antiga ICV,tot i la seva llarga trajectòria al consistori, juntament amb el canvi de nom de la candidatura ha jugat a la seva contra. Això unit a una campanya electoral (i això és una apreciació molt subjectiva) que no ha estat capaç de ressaltar els punts forts de l’espai de l’anomenada esquerra transformadora. De la mateixa manera, l’espai de l’antiga CiU es presentava aquesta vegada sota la marca de Tots Som Sant Feliu i encapçalava la candidatura per primera vegada en Jaume Manyoses; en aquest cas el disseny d’una campanya més orientada a la resistència en les zones de la ciutat on tradicionalment CiU ha tingut més presència ha sigut més eficaç, conservant els dos representants al consistori tot i la cinquantena de vots perduts.

El vot es torna a concentrar en les forces polítiques tradicionals: si a les eleccions de 2015 totes les candidatures de les 8 presentades van assolir representació en el consistori, enguany només 6 de les 9 candidatures ho han aconseguit. Tant PSC, com SFECP, Cs i ERC aconsegueixen incrementar el número total de vots, tot i que el diferencial més rellevant l’aconsegueix ERC-AM, amb un augment de 9 punts percenutals dels vots que s’han traduït en dos nous regidors. El PSC incrementa el seu número de vots en 4,38 punts i també augmenta en dos el seu número de regidors, degut a què a les anteriors eleccions municipals s’havia quedat a les portes del cinquè regidor. Per la seva banda SFECP, tot i l’increment de vots, perd un regidor degut a l’increment de la participació electoral en 8 punts. Per la seva banda, els 227 nous votants que aconsegueix C’s no penalitzen aquesta força política en el repartiment d’escons i repeteix els dos assolits el 2015.

En aquest context, si considerem les eleccions com un examen a l’acció del govern de la ciutat (format per ICV i PSC) aleshores sembla que la ciutadania l’ha aprovat sobradament: les eleccions del passat diumenge revaliden les forces que han donat suport a l’equip de govern amb un increment de 1.918 vots, assolint el 45,23% dels vots emesos i conquerint un nou regidor, passant dels deu als onze regidors que conformen la majoria absoluta al ple municipal.

Tanmateix, del resultat electoral se’n deriva el relleu de la força majoritària de la coalició, passant d’ICV (ara SFECP) a PSC, per la qual cosa cal preguntar-se si aquesta coalició ha comportat un procés de desgast de SFECP a favor de, i a causa de, el PSC. Per intentar respondre a aquesta qüestió, mirem amb més detall els resultats electorals. El PSC millora els seus resultats a tots els districtes de la ciutat, i passa a ser primera força en tres d’ells (en 2015 ho va ser en dos). ICV en 2015 va ser primera força en 5 districtes però SFECP cedeix aquesta posició en quatre districtes, en un districte a favor del PSC però en tres a favor d’ERC. SFECP és tercera força a Roses-Castellbell mentre que el PSC ho és a Mas Lluí i al barri Centre (on millora una posició). A la resta de districtes les dues formacions s’intercalen en la segona posició.

Aquestes dades indicarien que la pèrdua d’un regidor per part de SFECP no es deuria a una valoració negativa de l’acció de govern ni del projecte de ciutat o a una lluita de suma zero per l’electorat amb el PSC. La causa l’hauríem de buscar en la progressió electoral d’ERC, deguda tant a un context favorable per als interessos electorals del partit independentista com a l’eficaç treball i campanya electoral realitzat per l’equip d’Oriol Bossa per incidir en perfils de votants que en anteriors conteses s’havien identificat amb ICV; uns perfils entre els quals l’ascendència del PSC és més reduïda.

Des d’aquesta perspectiva, podem entendre que la ciutadania ha ratificat l’acció de govern de la coalició i fa confiança a les dues forces polítiques amb més experiència en el govern de Sant Feliu per encarar un mandat que ha d’esdevenir dels més rellevants en la història recent de la ciutat. En aquest sentit, l’assoliment de la majoria absoluta per part de la coalició de govern pot ser entesa com un vot de confiança per encarar amb més capital polític les obres del soterrament que es perllongaran durant els quatre anys de mandat. Unes obres que no seran fàcils i que requeriran de la capacitat per teixir aliances i complicitats amb la ciutadania, el teixit associatiu i la resta d’administracions, tant per al seu correcte desenvolupament com per a la definició de la futura urbanització que suturi la trama urbana de la ciutat.