La clau la té En Comú

Roger Carbó

No ser vetat ni tenir vetos té premi. Passi el què passi, Sant Feliu En Comú té assegurat estar (de fet, continuar) al govern municipal.

No només això. Els resultats del 26 de maig no van ser bons per a la coalició reanomenada i ampliada; van perdre un regidor, la primera posició al ple municipal i el tercer partit trepitjant-li els talons a només un 0,2% dels vots. Malgrat això, i degut als vetos creuats entre les altres dues opcions d’esquerres, Lídia Muñoz i el seu equip tenen assegurada la continuïtat a la direcció de l’empresa amb més treballadors de la ciutat.

Ara bé, també tenen un problema; decidir. Tenir la sort de no ser vetats per temes extrasantfeliuencs també vol dir que hauran de decantar-se cap a un o cap a l’altre vetador, hauran de decidir entre fer govern (de fet, continuar) amb el PSC o arriscar amb ERC.

Aquesta tria, sigui quina sigui, passarà factura, perquè tant si trien Lourdes Borrell com si trien Oriol Bossa, la lectura que se’n faci també inclourà temes extrasantfeliuencs. Temes si més no incòmodes per l’espai polític comú.

Anem per parts. L’opció PSC és l’opció fàcil. És la coalició mínima guanyadora, és a dir, el pacte que requereix menys actors per assolir la majoria absoluta (6 regidors del PSC i 5 regidors d’En Comú sumen els 11 regidors de la majoria absoluta). A més, és continuar amb la mateixa fórmula de govern que la dels últims quatre anys però amb una diferència significativacanvi de papers entre En Comú (abans ICV-EUiA) i el PSC, que ara seria la primera força al si del govern. Caldrà veure si la generositat de Lourdes Borrell i de l’agrupació del PSC permet a Lídia Muñoz ser alcaldessa alguna temporada, però el què està clar és que és l’opció continuista de les polítiques municipals que hem tingut els últims quatre anys.

Per altra banda, l’opció ERC és l’opció innovadora. Necessitaria el suport d’un regidor més per la investidura (els 5 d’En Comú i els 5 d’ERC no arriben als 11 regidors de la majoria absoluta), que haurien de negociar amb Jaume Manyoses de Tots som Sant Feliu Juan Antonio Vázquez de Veïns. Mai hi ha hagut un govern d’ERC i En Comú (abans ICV-EUiA, abans IC, abans PSUC) en solitari i seria un reconeixement al partit que més ha crescut aquestes últimes eleccions municipals. Donat el cas, caldria veure si ERC és capaç de marcar l’agenda del govern i si pot portar a terme les propostes que ha estat treballant aquests quatre anys Oriol Bossa i el seu equip com a oposició. A En Comú aquesta opció li permet estar equilibrat de forces amb el seu soci de govern, però té un preu alt; governar en minoria.

Més enllà del què triïn, a En Comú hi ha un fet que els ha beneficiat; no posar vetos ni ser vetats per cap partit d’esquerres. I això porta inevitablement a una reflexió; val la pena vetar-se entre partits d’esquerres? En què beneficia als propis partits i, el més important, als santfeliuencs? Tant el PSC com ERC han estat abanderats del diàleg per intentar resoldre el conflicte nacional. No sé quin diàleg pretenen emprendre si ni es parlen per temes locals.