Semiòtica de sofà: del lema franquiciat al cartell personalista

NOTA: L’anàlisi s’ha fet exclusivament a partir dels cartells en què apareix el/la cap de llista de cada partit.

No sabria dir quina influència tenen en els votants santfeliuencs els cartells polítics que impregnen el poble en temps de campanya. A aquestes alçades, em sembla ingenu pensar que un tros de cartró dalt d’un fanal amb la cara de senyors i senyores de mitjana edat esbossant un somriure forçat al costat de lemes previsibles pugui fer decidir el vot d’algú. Entenc que fan, més aviat, una funció de “posar cara”, d’identificar el candidat de torn i llestos. Malgrat la desconfiança en la força persuasiva d’aquest gènere propagandístic,he fet una mica de semiòtica de sofà per analitzar el cartellisme santfeliuenc dels nostres dies.

Ciutadans és qui menys ha arriscat a l’hora d’escollir el lema del cartell. En un exercici ingent de reciclatge, ha manllevat l’emblema al partit mare. “¡Vamos!” és la mateixa consigna que va fer servir Albert Rivera a les generals del mes passat. La fórmula ha funcionat, així que val més no canviar-la. Mostra l’energia d’un partit nou a qui haurien d’anar bé les coses. Un “¡Vamos!” que és un auto-aplaudiment, un animar-se per a l’sprint final, un crit per batre el rival, una versió descafeïnada de l”A por ellos”? Alguna ment recargolada ho podria insinuar. Ciutadans va ser el partit més votat a Sant Feliu a les eleccions del 21D, però a les generals del passat abril va perdre aquest lideratge -van quedar quarts- i la meitat dels vots, la qual cosa obliga a relativitzar expectatives de cara a diumenge. Potser per això el rictus de Xavier Alegre no fa justícia al seu cognom.Cautela. També cal ser una analista molt previsible per dir que el candidat duu ulleres corporatives.

El candidat d’ERC, Oriol Bossa, apareix al cartell electoral sota el títol “Guanyem”, amb l’afegit “un Sant Feliu millor”. Guanyar és el que ha fet Oriol Junqueras a les darreres espanyoles a Catalunya, aparcant la República a la zona de càrrega i descàrrega. Hi ha esperança entre els republicans ara que la transformada Convergència -Junts per Catalunya- està en hores baixes, i aquest esperit s’ha encomanat a les faccions d’ERC dels pobles i ciutats. De fet, a Sant Feliu, ERC va obtenir el 28A el millor resultat de la seva història en unes generals. Per això: cap ben alt, com el de Bossa a la foto, i mirant a l’horitzó, cap a la Creu d’Olorda. Ara, compte amb els plagis perquè Ada Colau també ha fet servir això de “guanyem” als comicis barcelonins i Lluc Salellas -CUP- encapçala una candidatura amb aquest nom a Girona.

Si Bossa és el Junqueras de Sant Feliu, Jaume Manyoses és el Carles Puigdemont local.L’expresident de la Generalitat ha donat suport a la seva candidatura, fins i tot. Tampoc no s’hi ha trencat gaire les banyes l’equip santfeliuenc de Junts per Catalunya: un cartell de fons blanc amb la frase “Tots som Sant Feliu”. Que algú truqui a la ràdio dels Godó, on tots són u.

can socialistes hi ha serenor. Aquella seguretat en un mateix que fa innecessari haver de mostrar-se guanyador. Ho transmet la cara de la veterana del PSC Lourdes Borrell. A Espanya van guanyar les eleccions i, a Sant Feliu, també (amb 7.914 vots). Uns resultats que els han donat ales per imaginar-se fent la competència als Comuns com a llista més votada. El lema escollit, “Ara Sant Feliu, ara Lourdes”, no podem dir que expliqui massa cosa. Només que és un dels cartells més personalistes de tots, en incloure el seu nom al lema propagandístic. També és calcat a la consigna que va fer servir Alfred Bosch, d’ERC, a les primàries del 2014 per ser alcaldable per Barcelona: “Ara Bosch, ara Barcelona”. Ho sabia Borrell o ha estat un atac de genialitat absolutament fortuït?

També ha volgut posar-hi el seu nom l’exsocialista i exalcalde de Sant Feliu, Juan Antonio Vázquez, que s’hi presenta amb la marca Veïns per Sant Feliu. És un cartell amb una paleta de colors bastant curiosa, i no amb un, sinó amb tres lemes: “Pensem en Sant Feliu”, “Estimem la ciutat. Som Veïns” -emmarcat amb un cor- i “Vota Veïns, Vota Vázquez”. Estava indecís, Vázquez, i va dir-se: per què no? Posem-los tots! Visca el rosa pastel i visca els cartells disruptius!

Hi ha altres cartells iconoclastes. Luis Serrano, de Fem Poble, diu “Porque las personas importan”, però surt donant la mà a un gos molt simpàtic. Com a aprenent d’hermenèutica de cartells no em veig capacitada per treure cap conclusió d’aquesta obra mestra inclassificable.

Tant Serrano com Alegre fan servir el castellà per arribar al votant. També ho fa Elisabet Ortega del PP. “Vota. Sin complejos”, demana la popular amb un somriure d’orella a orella. Porta una indumentària bastant jovial -texans i una samarreta amb la gavina pepera-, poc habitual en aquest partit d’ordre. Tampoc no sabria dir què vol transmetre amb això dels complexos: és això de la Catalunya silenciada i atemorida per l’independentisme?Potser sí. Ara, si no fos pel blau, perquè l’Elisabet fa temps que fa feina i per l’ocell infantil no se sabria que es tracta del PP. La marca surt petitíssima al costat de “complejos”.L’enquesta del desembre del GESOP augurava que podrien perdre representació, i la irrupció de VOX, que el 28A els va treure vots, podria deixar els populars sense cap regidora. Potser val més amagar la marca i ensenyar una persona afable.

Si parlàvem de partits d’ordre em sembla que ara n’hi ha un de nou que avança el PP per la dreta i derrapant. Jordi Rangel (abans del partit xenòfob Plataforma per Catalunya) és l’alcaldable del partit d’extrema dreta VOX. Diu que vol un “Sant Feliu digno y en orden. Basta de inseguridad. Ayudemos a los de casa”. A Rangel se li escapa que Sant Feliu de Llobregat és la ciutat de les roses, però també de les garses. I de garses n’hi ha moltes, i són blanques i negres. Vives, lliures i combatives.

A les antípodes hi ha els Comuns, que poden renovar l’alcaldia i feminitizar-la. Després d’anys i panys manant i de fer-ho amb candidats d’ICV homes (Francesc Baltasar i Jordi San José), s’hi presenta una dona, Lídia Muñoz. El cartell té una llum llobregatenca com de filtre d’Instagram i la candidata mira cap un cantó, com si alguna cosa li hagués fet gràcia de veritat. Guanyaria el premi a la naturalitat. I molt bé, aquest highlighter.Ara bé, el lema de campanya, “En bones mans”, podria ser perfectament el de l’anunci d’un centre d’estètica o fisioteràpia. També podria ser una bona idea per a la pròxima campanya comercial de Sant Feliu Centre. Prenguin nota, botiguers.